Anys enrere, sobre tot els al·lots que corrien per fora vila, tenien un flato. S’aturaven, es posaven tres pedretes dins la butxaca i continuaven jugant.

L’informador assenyala que ara no en sent parlar de flatos. No sap ben bé si es que en el seu entorn no se’n donen o si han desaparegut de forma generalitzada.

En tot cas li ho recordà un infant  en una excursió. Es veu que no és perdut del tot.(Alguns mots es perden al desapareixer la utilitat o la funció,altres amb l’edat…)

El DCVB mostra:

FLATOm.
|| 1. Acumulació molesta de gasos en el tub digestiu; cast. flato.
|| 2. Ventositat (Lacavalleria Gazoph.).
|| 3.Dolor agut, localitzat generalment a un costat del ventre, per efecte d’una mala digestió (Mall., Men.). Amb so cansament y s’estray li havia pegat sa mica de flato, Ignor. 42.
|| 4. Dolor reumàtic (Eiv.); cast. reuma. «Tenc un flato en aquest braç, fa dies».
|| 5. fig. Curolla, caprici, idea anormal (Mall.). «Quin flato t’ha pegat, que t’hagis aixecat tan dematí?»
|| 6. fig. Vanitat, presumpció (val.).
Fon.: flátu (or., men., eiv.); fláto (occ., val., mall.). El diccionari Fabra posa la forma flat amb el significat || 1, però en realitat a totes les comarques catalanes es diu flato, tal vegada per castellanisme.
Etim.: del llatí flatus, ‘buf, alè’.

Aportació de Miquel Santandreu
Imatge de Google