De totes les accepcions del mot, es voldria enfocar les tres primeres accepciobs de l’apartat III (Les assenyalades en negreta).
Mot ben nostrat i molt usat en un doble sentit. Primer en el de mirar, albirar, adonarse’n (“Has reparat…”.tal cosa?). I també a manera de desafiament o retret. (“Ja ho repararàs!… que faci/cregui tal cosa).
El DCVB mostra:
REPARAR v. tr. o intr.
I. tr. Tornar parar; carregar de nou. Especialment:
|| 1. Carregar un cartutx que ja ha servit una vegada (Mall.).
|| 2. Tornar parar o muntar un peu de brisa o d’olives, i per ext., Fer la segona premsada de raïm o d’olives (Camp de Tarr., País Valencià).
|| 3. Fènyer, fer pans (Aitona, Almenar, Fraga, Peralta).
II. tr.
|| 1. Protegir, defensar contra el perill, contra l’envestida o l’acció d’algú o d’alguna cosa; cast. amparar, resguardar, proteger. «Tenim un hort molt reparat de la tramuntana» (pir-or., or., occ.). Sens veure casa ni cubert | ni aduar | ahon me pogués reparar | d’aquell mal temps, Vent. Pel. 4. Reparar-se ab la adarga o rodella, Torra Dicc.
|| 2. ant. Emparar, rebre sobre si els cops o l’acció d’una cosa adversa; cast. recibir, aguantar. Yo he reparat ab lo broquer los colps que lo enemich me donava, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Tornar posar en bon estat; cast. reparar, restaurar. Sien tenguts… de reffer, reparar et tenir en condret la carrera pública, doc. a. 1272 (Mem. Ac. B. L., ix, 119). ¿Qui deu duptar en lo vostre poder pus que ell repara e conjuny los ossos podrits…?, Llull Cont. 16, 19. Totes cartes prejudicials se deuen reparar… si són perdudes, destruydes, roses, Cost. Tort. II, i, 4. Dels anguents ab què s’unten e de totes les altres coses que’lls són donades per lur ornament e per reparar lur bellesa, Canals Arra 158. Se desprengué fa alguns anys, essent reparada amb taulons, Verdaguer Exc. 37. a) en sentit moral, Redimir, salvar del pecat original. Car, reparant l’ome, haueu donat a nosaltres nom e fama, Villena Vita Chr., c. 17.—b) Referir, arrebossar una paret. Defora mostrau paret reparada, però dins teniu fumada la casa, Corella Obres 436. Com la paret podria…, quant, reparant, n’és passat lo palustre, Somni J. Joan 1797.—c) Restablir les forces. En aquest sentit, s’usava antigament com a intr.: Calassen a Contestinoble, hon podien reparar y refrescar, Pere IV, Cròn. 300. Fon donada a la ínclita reyna una rica cambra… perquè pogués reposar e reparar, Tirant, c. 448. Actualment s’usa com a refl.: «El malalt no se repara per més remeis que li fan».
|| 4. Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa); cast. reparar. Si alcun defalliment o esquinçadura hi veurà, en continent aquell repar et esmén, Ordin. Palat. 84. Si has infamat nengú, que ho repares, revocant-ho, Quar. 1413, 205. No repares lo teu gran defalt, Tirant, c. 349. Del alt Senyor qui nostre dan volch reparar, Coll. Dames 11.
III. || 1. tr. Posar-se a considerar; posar esment a una cosa; cast. observar. Si reparam s’influència que exerceix sa moda dins Mallorca, Ignor. 74. Reparau que, qui no va a s’era, no té blat, Alcover Cont. 10.
|| 2. intr. Tenir mirament, posar atenció en una cosa, fer-ne cabal; cast. reparar. No reparant en lo gran perill de sa vida, doc. a. 1630 (Hist. Sóller, ii, 134). No se ha reparat en contrafer en el dit y demés privilegis, doc. a. 1650 (Hist. Sóller, ii, 976). No reparaven en exposar-mos a tenir sa filoxera, Ignor. 27.
|| 3. tr. Adonar-se d’una cosa, arribar a veure-la; cast. reparar, notar, darse cuenta. Jo que he fet tot lo possible perque vostè me reparàs, Roq. 48. He reparat que es carter hi du cartes ferm, Alcover Cont. 319. Temps fa que hem reparat l’antipatia que ens té, Oller Febre, ii, 208.
|| 4. tr. Veure de lluny; aconseguir veure (Empordà); cast. divisar. A la lluna…, rius, tampoc se repáren, però hi ha mars, Ruyra Parada 45.
Fon.: rəpəɾá (pir-or., or., bal.); repaɾá (occ.); repaɾáɾ (val.).
Etim.: del llatí reparare, mat. sign. I, II.
Aportació de Constança Pont
Imatge: Has reparat les gavines?