Es una versió, ben local, del “besarmans” -que intentarem tractar  a manerfa d’anècdota-
–Anau a plegar mans an es padrí! I es padrí allargava la ma, uns la besaven i els altres es limitaven a fer una capadeta d’un tros enfora, assenyala l’informador.

A vegades -no sempre- el padrins i oncles responien a la deferència, amb una llepolia o una peça (cèntims de pesseta) que reforçava l’acció
Indubtable senyal de submissió, vigent en en Sant Llorenç preturístic.

L’acte, la submissió dels infants cap als majors, fonamentalment cap als majors mascles, ajuda a entendre una de les arrels dels vigent patriarcat.

El DCVB mostra:

1. PLEGAMANSm.
|| 1. Acte de plegar les mans per saludar o per demanar perdó (Ferrer Dicc.).
|| 2. Pregadéu, insecte de l’espècie Mantis religiosa (Cerdanya, Bagà, Vallès, Massalcoreig, Ulldecona, Llucena); cast. santateresa.
|| 3. Plegamans de rostoll: beneitot (Vallès).
Fon.: plɛɣəmáns (or.); pleɣamáns (occ., val.).
Etim.: compost de l’imperatiu de plegar i del substantiu plural mans, per l’actitud en què es posa el pregadéu, com si plegués les potes de davant per fer oració.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google (No he sabut trobar la d’un infant amb el seu padrí)