Al ser un mot fonamentalment pagès es pot considerar en vies de desaparició.
Un bastonet, una “pisca”, una palla…han anar substituint els conceptes diversos i primigenis dels mot.
(Un indicador de l’ús dels mots també en podria ser el resultat de la consulta e les imatges de Google)
El DCVB mostra:
BRI(i ant. brin). m.
|| 1. Cadascuna de les tiges primes que surten de l’arrel (en plantes com el blat, el cànem, el lli, etc.); cast. brizna. Aprés posau-li… un poch de bri de li, Dieç Menesc. ii, 92 v. Sas tres flors du ben estretas | … | Y amb un bri des camp las ferma, Aguiló Poes. 30.
|| 2. Trosset solt d’un filament o d’altra coseta petita i prima; cast. brizna, fibra.
|| 3. Teixit fet de la pura fibra del lli o del cànem, sense estopa ni borra (or., occ., bal.); cast. hilo. Item un sobrepalis de bri de cànem, Inv. Beuló. Lançols de brin de cànyem, doc. a. 1410 (Alós Inv. 17). Tres camises de dona de bri de cànem la una entretelada, doc. a. 1568 (arx. de Valls). Quatre llensols-de bri, doc. a. 1583 (arx. parr. de Pont d’Arm.). A Mallorca es diu roba de bri en bri per designar la més pura tela de lli o de cànem, en què l’ordir i el reblir és tot de bri.
|| 4. Quantitat molt petita, quasi nul·la (Cat., Mall.); cast. pizca. «No sé ni un bri de la lliçó». Ni un bri de llum per una escletxa, Oller Rur. Urb. 162. Aquet fillet que no’t deu un bri d’estimació, Massó Croquis 147. No’s desassemblen d’un bri, Maragall Enllà 41. Per a no parlar-nos, …amb un bri de melangia, Carner Bonh. 120.
|| 5. D’en bri en bri: a poc a poc, lentament (Canet del Ross.).
Intens.: brinet, brinetxo, brineu, brinó.
Etim.: L’ètim gàl·l. *brinos fonc proposat per Flechia i acceptat amb reserves en el REW i en el FEW. Aquest origen s’ha corroborat pels estudis posteriors (cf. J. Coromines en Zschr. Celt. Philol. xxv, 53, Corominas DECast, i, 515, i J. Hubschmid en ELH, i, 137).
Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/brizna