La terra és semblant, call vermell entre roques. Es a dir, les plantes a l’estiu ho passen malament.
En un redol de dues quarterades mal comptades -que en el vessant de llebeig reben el nom de s’Olivar i en el de gregal el nom de sa Clova- si donen el pinar d’uns vint-i-vuit anys, plantat sobre ermàs; l’ullastrar i algunes alzines aïllades sense acabar de formar alzinar.
Cada espai té les seves associacions de plantes. Algunes, segurament per la condició de la terra es repeteixen altres no. Amb aquest aspecte tenen un certa semblança amb els comportaments humans (o potser a l’inrevés).
Així, a grans trets:
Sota el pins se’n destaca clarament les mates (Pistacia lentiscus), ullastres joves (Olea europaea), el fenàs (Brachypodium), esparegueres (Asparagus acutifolius), alguns llampúdols (Rhamnus alaternus) , l’aferradissa rogeta (Rubla peregrina), l’espadella (Gladiolus segetum), rapa (Arisarum vulgare), vidalba (Clematis cirrhosa) i albons (Asphodelus) en els marges del pinar.
Sota les alzines: cirerer de pastor (Crateagus monogyna), vinagrella (Oxalis pes-cuprae), mates, llampúdol , cirerer de betlem (Ruscus aculeatus), i vitracs (en castellà “lagrimas de la virgen) (Allium triquetrum).
A l’ullastrar: mata, esparreguera, vitracs, llampúdol , vidalba, aritja (Smilax aspera), fenàs, càrritx (Ampelodesma mauritanicum), espadella, cirerer de betlem, rapa i algunes plantes de fonollassa (Cunium maculatum)
Noms científics agafats de “Flora de Mallorca” de Francesc Bonafè.
Imatge. Pàgina senar aleatòria de la “Flora il·lustrada de Mallorca” de E.Becket