En el nostre entorn era d´ús habitual. Posteriorment passà a ser “oís” i mes modernament un esternut.

Segurament, i segons l’edat, de qui en parla es pot considerar ben viu.

El DCVB no dona gaire informació addicional i mostra:

OVÍSm.
Oís, esternut (Mall.). (La frase «fer un ovís», recollida a Marratxí, significa esternudar; però Mn. Griera en el seu Tresor de la Llengua tradueix ovís per anyell, i per tant, segons ell, «fer un ovís» seria ‘fer un anyell’.)l

Pel qe fa referència al comentari a la traducció de Mn.Griera, en el nostre entorn, un anyel jove era un “toís”.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google