El 23 de gener del 2005 el periodista Matías Vallés dedica la contraportada del DM a Jaume Moll i escriu sobre ell segons la seva pròpia confessió: “Practique el contrabando mientras fue falta administrativa, porque pagando era feliz y colgué el sombrero cuando paso a ser delito”.
En el apogeo de su grupo Royaltur, la familia Moll acumulaba una fortuna de 27.000 millones de pesetas. Según la querella, este imperio le fue birlado cuando Royaltur cambia de manos en 1993. La locura financiera al desnudo. Periodísticamente, se trataba de un asunto tabú, había que nombrar a Cañellas, Matas, Sa Nostra, Banca March y otras instancias incómodas”.
Al llibre, “Contraban, corrupció i estraperlo a Mallorca (1939-1975)” de Pere Ferrer Guasp, surten unes quantes referencies a Jaume Moll:
Antoni Fontanet, Jaume Moll i l’amo en Biel Burguera varen sortir de la pedrera de Can Verga. En Moll, quan es va sentir capaç de fer negocis sol, es va escindir de la “casa March”. Al final de l’etapa del contraban tradicional en els anys setanta, els tres s’havien convertit en grans capitalistes.
Jaume Moll, en la darrera etapa, es va convertir en el principal contrabandista de les Illes Balears. Una part del capital acumulat amb aquest negoci l’invertí a Royaltur, cadena hotelera, i a la Immobiliària Alcázar, negocis que li sortiren esgarrats.
El mallorquí Jaume Moll, el major contrabandista després de Joan March segons el testimoni de molts de contrabandistes entrevistats.
D’un altre tenim aquest testimoni: Jo, d’en Jaume, m’ho crec tot. Res l’aturava. Vaig descarregar moltes vegades per ell. En Jaume pagava els guàrdies civils una mesada que superava la quantitat que rebien a través de la nòmina de l’Estat.
Recordam tot això per deixar clar qui era el concessionari de la platja de Sa Coma, tant amb el PSOE com amb el PP governant a Madrid.
El 30 de setembre de 2005 els mitjans informen que la jutgessa imposa una fiança de 94 milions d’euros a la Banca March i als seus ex responsables com també a la Immobiliària Alcázar i als seus ex responsables per l’escàndol Royaltur. Remarcar que si fos pel Fiscal anticorrupció no hi hauria judici.
Dir que aquesta fou una fiança record a Espanya. Ni tan sols les imposades per altres escàndols financers com el protagonitzat pels Albertos en el cas Urbanor, el de KIO, que va dur a De la Rosa a la presó o el de Gescartera arriben al de Royaltur.
Els advocats de la Banca March, mantenen que en Moll sabia el que firmava i que no hi ha cap estafa i recorren la fiança per desproporcionada. Argumenten que no estan parlant d’un ciutadà qualsevol que no sap el que firma sinó d’un empresari veterà i d’un expert lletrat que actuava en representació de la família. Es refereix a una seria de documents signats per en Jaume Moll i en Vicente Autonell com advocat. Cal tenir en compte això perquè des de fa molts anys qui gestiona i representa a Redo SA concessionari de la platja de Sa Coma, és el fill d’aquest advocat i gendre d’en Moll.
El 10 de novembre del 2005 el Fiscal anticorrupció demana a la Jutgessa que revoqui la fiança del cas Royaltur i que arxivi el cas ja que sosté que en cap cas en Moll va ser enganyat sinó que va arribar a un acord de forma voluntària per salvar el seu holding turístic.
El 22 de novembre del 2005 la jutgessa estima parcialment els recursos presentats i rebaixa la fiança a 6 milions d’euros amb l’argument de que la Banca March té una acreditada solvència. A pesar d’aquesta considerable rebaixa la defensa segueix considerant la fiança desproporcionada i recurrible.
Més per Sant Llorenç