El 9 d’agost del 2007 el diari “el Mundo” es fa ressò d’una nova polèmica entre en Moll i en Garau i publica unes declaracions d’en Moll afirmant que va pagar 420.000 euros en comissions a Garau per la concessió de la platja de Sa Coma. Moll afirma que Garau li va fer firmar un contracte amb la seva dona que fa public i on es diu:

“Que la senyora Maria Concepció Obrador ha realitzat per Redo SA gestions i treballs importants que han fet que aquesta empresa sigui més rentable, per això Moll com a representant de Redo SA es compromet a entregar cada any, mentre Redo SA obtengui l’explotació de la platja de Sa Coma, cinc milions de pessetes (30.000 euros) i de forma vitalícia implicant a la vegada els possibles hereus.”

Moll explica l’origen del conflicte quan ha d’acudir a la jutgessa per contestar la demanda civil que ha interposat en Garau ja que fa uns anys Moll no paga aquests 30.000 euros. Moll argumenta que està fart de mantenir el que considera un pagament il·lícit i explica a la jutgessa que va firmar el contracte per evitar problemes que podia posar en Garau com a Cap de Costes però reconeix que la concessió es va aconseguir sense la intervenció de Garau que així i tot l’advertí que a pesar de l’Ordre Ministerial necessitava anualment l’autorització de Costes de Balears. Per això va firmar.

Moll reconeix que ha pagat 30.000 euros de 1990 fins el 2003, durant 13 anys però que va arribar a la conclusió que Garau no essent el Cap de Costes ja no tenia influència per això va deixar de pagar.

El diari “el Mundo” fa un escrit d’opinió titulat “Garau se supera a sí mismo”:

“Sencillamente kafkiano es el episodio que hoy publicamos acerca de los encuentros y desencuentros del hotelero Jaume Moll i el que fuera durante casi 30 años jefe de Costas, el ínclito Antonio Garau. Y es que uno no sale de su asombro de lo que se traían entre manos estos dos viejos amigos. Si la naturalidad con que Moll reconoce tácitamente que la explotación familiar de Sa Coma era un lucrativo negocio en el que temía la intervención del funcionario de Costas para que dejara para otros el exceso de celo administrativo. O bien la naturalidad con que Garau lleva a los juzgados a Moll por incumplir un contracto con todos los visos de presunto soborno a un funcionario público en forma de comisión. Una vez más se demuestra como el desgarramiento del velo que oculta la corrupción casi siempre se debe a peleas personales entre viejos amigos y cómplices”.

El diari “el Mundo” segueix amb la polèmica publicant que:

Garau ofereix a Moll una alternativa per perdonar-li la comissió vitalícia que li exigeix via judicial. La proposta consisteix en que Garau entri com a soci dins el negoci de la platja de Sa Coma cosa que Moll no accepta.

Garau sosté que aquests diners reclamats són en concepte d’una serie de treballs d’assessoria realitzats per la seva dona que presenta davant la jutgessa com a tècnica d’empreses turístiques encara que ningú del seu entorn li conegui cap ofici concret. Entre aquests treballs presentats davant la jutgessa, crida l’atenció un sobre el turisme a la Platja de Palma que consta de 21 fulls escrits a maquina i sense signar que conclou que a aquesta platja estiuegen sobretot alemanys i en menor mesure turistes espanyols.

El 12 d’agost del 2007 el diari “el Mundo” publica que:

Moll denuncia que Garau l’obligava a comprar-li desenes de quadres a preus desorbitats a canvi de tràmits dels seus assumptes. Moll viu així rodejat de quadres de dubtós gust i pràcticament del mateix pintor. Estan inspirats en motius mariners i tenen poc valor, comprats al mateix Garau. Moll sosté irònicament i amb resignació que ca seva no està decorada per gust sinó per obligació.

Qui va ser el Cap de Costes de Balears va compaginar durant trenta anys el seu càrrec amb la venda de quadres als titulars de concessions.

Més per Sant Llorenç