Mot curiós.
Primer perquè ha passat de ser habitual en el nostre entorn a ser mot en desús.
També perque el DCVB mostra una  entrada referida a les figues alises recollida a Sant Llorenç.
I finalment perquè dona nom a una bella planta, també coneguda amb el nom aloc.

El DCVB mostra:

1. ALÍS, -ISAadj.
|| 1. (Pa) àzim, sense llevat; cast. cenceño. Lo pa aliç es molt nociu e durissim de payr, Albert G., Ques. 4. Pa alis fa mal ventrell, Flos medic. 5. Pres lo pa alís en les sues mans, Villena Vita Chr., t. ii, p. 234. Acostaue’s la festa dels alisos pans, Gerson Passio, c. 1. a) Pasta alisa (o alía): pasta sense llevat (Mall.).—b) Les alises: la pasqua judaica. La santedat de les alises garderàs, Serra Gèn. 89.
|| 2. (Figa) que comença a agrejar i a esser blana (St. Llorenç des C.).
|| 3. met. Melancòlic, que no té delit (Bal.). «Anar alís» o «estar alís»: estar com a tristot, sense rialles ni gana de rallar gaire (Mall., Men., Eiv.). ¿Per qué… t’he de veure tan alisa, | quand tot lo que mos rodetja | es perfums des goig respira? Aguiló Poes. 8. Els senyors grassos… anaven tots alisos perquè el blat era magre, Vidal Mirall 55.
Loc.
—Estar més alís que un pa d’ordi (Manacor) o més alís que un que ha venut a espera (Mall.): estar molt mal satisfet, sense delit.
Fon.: əlís (Bal.); alís (Val.).
Var. form.: alii, alia (Mall.). «Aquestes metles són alies» (Campos). La forma femenina alia ve de alisa per pèrdua de la –s intervocàlica, que és un fenomen freqüent en mallorquí (cf. raboa per rabosa, roella per rosella, etc.). La forma alii és un masculí analògic format damunt el femení alia.
Etim.: del llatí tardà alisum, ‘pa sense llevat’ («azima id est alisum» diu una glosa medieval citada per A. Thomas en Rom. xxxviii, 358), forma que segurament no és més que una variant del llatí clàssic allīsum, ‘trencat, capolat’ (cf. P. Barbier fils en Rev. Dial. Rom., ii, 150, i L. Spitzer Kat. Etym. 5).

2. ALÍS m. bot.
|| 1. Planta crucífera Vítex agnus-castus L. (Mall., segons Barceló Flora 378); cast. agnocasto, sauzgatillo. Per la descripció, V. aloc.

3. ALÍS
Planta del gènere Alyssum, cast. aliso. a) Alís de mar (Cat.): planta Alyssum maritimum Lamk.—b) Alís espinós: planta Alyssum spinosum L.
Sinòn.: capblancs, herba blanca.
Etim.: del gr.-llatí alysson, planta guaridora de la ràbia’.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google (Melancolia de E. Munch)