A l’atropellada i en forma de  xiuxiueig entre el xivarri festós de Sant Joan Pelut, n’Antoni ho amollà tal qual: -Una paraula en desús que ara s’ha posat de moda: curro! 

El DCVB mostra:

3. CURRO, CURRAm. i f.
|| 1. Persona que fa ostentació de força i de valentia (Mall., Men.); cast. majo, chulo. An es mateix temps l’he vist omplí sa cara de dits a un curro forasté que posá sa llengo demunt La Sanch, Ignor. 3.
|| 2. Persona que fa ostentació de garridesa i elegància en el vestir (Val., Bal.); cast. majo.
|| 3. adj. Bell, bonic (or., mall., men.); cast. hermoso. Y si ves | quin jove més curro! | Pareix cavaller, Penya Poes. 34. «Curro ton pare i ta mare, | curro es teu blonco i sa tia; | ¿com tu no has d’esser curra, | si véns de la Curreria?» (cançó pop. Mall.).
|| 4. m. Xai manyac, ensenyat d’agenollar-se, que porta el pastor que fa de majoral en anar a adorar el Nen Jesús en la missa del gall de la nit de Nadal (Rupit, Ripoll).
Fon.: kúru (or., men.); kúro (occ., val., mall.).
Etim.: pres del cast. curro, mat. sign. || || 1, 2.

Aportació d’Antoni Font