Les imatges marines, per a nosaltres els illencs, sempre resulten reconfortants. I encara més escoltar el renou de l’aigua i olorar-ne la sal i el iode. Una singular pau envaeix el pensament. (Clec-clec, clec-clec mentre es fa la llarga inspiració).
També resulten novament clarificadores aquelles velles idees dels autors que conformen la “nostra biblioteca emocional”.
Ara mateix imaginar la frase sobre paper transparent i situar-la sobre converses i fets d’aquí, propers, nostres, resulta alliçonador.