N’Antoni va proposar la paraula just després que Rafel Duran mostràs una vella fotografia on els escars -per extensió les barraques o cotxeries per guardar la barca que acompanyen l’escar- feien part involuntària de la imatge.

Existeixen les casualitats?. No serà que tot és lligat amb tot?

Mot ben viu dins l’entorn mariner. Tant referit a la primera de les accepcions, com els verb de la tercera.

(No confondre amb els substantiu “esca”)

El DCVB mostra:

1. ESCARm.
Lloc a la vorera de mar o d’un riu, disposat de manera que per un pla inclinat es poden llançar a l’aigua o treure a terra les embarcacions (or., bal.); cast. grada, varadero. Nauilis e altres fustes qui’s seran fetes e construides de nou o en l’escar, Ordin. Mar. 1435. Anaren als darasanals a Sanct Salvador, hon havia en l’escar més de cent cinquanta entre galees e terides que’l rey Carles feya fer per lo passatge de Romania, Muntaner Cròn., c. 65. Donaren fondo a s’escá [sic] de sa Torre y s’amarraren a un noray, Roq. 31. Cent tràmecs caven el sorral, obrint-hi un ample solc per fer l’escar, Ruyra Pinya, ii, 99.
Fon.: əská (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Tarr., Mall.); en pl., əskáɾs (Ciutadella).
Etim.: del gr. ἐσχάριον, mat. sign. (cf. Vidos Storia 352; J. Coromines, Misc. Rubió, iii, 304).

2. ESCAR m. ant.
Escarada; cast. destajo. Tot mestre d’aixa e tot calafat, sia que faça obra a scar sia que faça a iornals, se deu guardar que faça obra bona e estable, Consolat, c. 53. Lo leny com serà nolieiat a scar, tots los hòmens qui hauien a seruir al senyor, deuen seruir al nolieiador per aquell cap mateix, Consolat, c. 183.
Etim.: incerta. Segons Spitzer Kat. Etym. 22, cal relacionar escar i escarada amb el prov. escarir, ‘participar, acordar’; però no explica l’origen d’aquest verb, ni es veu clara la relació que pugui tenir amb el nostre escar.

3.ESCARv. tr.
Guarnir d’esca; posar esca a l’ham (or., bal.); cast. cebar. «¿De què escarem, avui?—De caragolins». Després d’haver abundosament grumejat, escàrem les fluixes amb sardina fresca, Ruyra Pinya, i, 36.
Refr.
—«Qui no esca, no pesca» (Mall.).
Fon.: əská (or., bal.).
Var. form.: aescar (ant.).
Etim.: del llatí adescare, ‘alimentar’.

4. ESCAR v. tr. (molt dialectal),
per buscar. «Ves a ‘scar la ‘stella»: ves a buscar la cistella (Tàrrega).

Aportació d’Antoni Font
Imatge de “Ultima Hora” (Escars a Portocolom)