Aprofitant que ara puc, aquestes darreres setmanes he aprofitat per veure un parell de pel·lícules de les quals n’anava endarrer. Les sensacions que he tengut es podrien definir amb una gran alegria que ja esperava, una agradable sorpresa, i la confirmació d’una decepció que em veia a venir tot i l’expectació generada.
Començarem per la decepció, Barbie, la qual des del meu punt de vista, si no fos pels seus dos principals protagonistes, na Margot Robbie i en Ryan Gosling, no passaria d’un aprovat que així i tot, és justet. N’hi ha que hi veuen un missatge feminista amagat, jo pens que hi ha pel·lícules a on aquesta virtut sobresurt molt més.
Continuam amb l’agradable sorpresa, Babylon (Prime Video), una pel·lícula d’en Damien Chazelle amb molt de ritme, irreverent i excessiva en tots els sentits. Si heu vist “Whiplash” del mateix director ja ho entendreu. En cap cas és una pel·lícula per a tots els públics. La música, genial. La trama potser és el més fluix i s’han d’atravessar els primers quaranta minuts de les tres hores que dura la pel·lícula. Un company meu la va definir com un “Gran Gatsby” pujat de revolucions. Interpretacions excepcionals i un desenllaç excel·lent. Un 9.
Per acabar la gran alegria, Oppenheimer, de les millor pel·lícules dels darrers anys sense cap dubte. Nolan es estat pur, aquesta vegada sense les complicacions de comprensió espai-temporals de films seus com Origen o Tenet. Tres hores que haurien pogut ser cinc, les dues primeres molt entretengudes, i la darrera que es converteix en el millor desenllaç d’una pel·lícula que hagi vist mai. Pocs efectes especials, música excepcional i interpretacions excel·lents. Es mereix més que un 10 🙂. S’ha d’anar a veure al cinema, si es pot.
Des del moment que veig veure un film de Barbie me vaig demanar com punyetes en farien un film mínimament potable… ja que el repte era difícil. Tenc curiositat per veure-la, sobretot amb aquests dos grans actors que hi participen. Per cert una pregunta… és apte per ifnats de 8 o 10 anys?
Babylon a mi també me va agradar molt (és com la cara amarga i excessiva de Hollywood, després que el mateix director n’hagués mostrat la part més dolça a La La Land) i la de Nolan la vull anar a veure ja que pinta molt bé.
Els menors la poden veure a Barbie, però no és una pel·lícula dirigida a ells, tot i que potser els hi agradarà.
Un fan d’en Nolan com tu encara no ha vist Oppenheimer? Corre insensat! 😜😂😂
Au feina feta i els dos films vistos i opino talment com tu. Potser Barbie na la definiria tant com un fracàs, però sí que m’hi vaig avorrir sobretot a la part final. Estèticament i les peces de ball estan prou bé però la trob excessivament discursiva. El cine ha de ser sobretot imatges i el que pots contar en imatges val més no contar-ho en paraules. Ho dic sobretot pels darrers 30 minuts se que se’m van fer eterns. Ja havia entès el missatge del film, no feia falta repetir-ho en successius diàlegs amb els Kens, el cap de l’empresa i la dona major del final. Sobre el missatge feminista està prou bé, però darrere també amaga “una rentada de cara” de Barbie i el que sempre ha representat.
Sobre Oppenheimer una gran obra. Vaja grapat de bons actors que hi intervenen i Nolan sap dur molt bé la història. Si vos agrada la història i la ciència… és el vostre film. Per cert… quant talent científic brillant desaprofitat per fer una cosa tan destructora i rebutjable com una bomba atòmica.
Cert, però útil en el seu moment. En qualsevol cas s’ha de destacar l’habilitat d’aquest científic per moure els fils en contra d’aquells que desitjaven l’escalada armamentistica nuclear 🙂.