Festes patronals, carreres infantils…Un,dos,tres,sus!
(No és en el Normatiu)
El DCVB mostra:
3.Usat com a interjecció (sus!) serveix per a incitar algú a moure’s, a anar avant, a anar-se’n d’un lloc; cast. sus. Lavors lo gloriós Senyor lo pres per los braços dient: Sus, feel cathòlich amich; sus, leal missatger; sus, baró de gran virtut!, Pere Pasqual Obres, i, 77. De aquests tals, gran feix, sus!, al foch de infern, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 437). Sus, dix Tirant, no’n vull pus saber, Tirant, c. 148. L’abadessa dix: Sus, senyora, leuats del lit, Curial, i, 30. Sus a la guerra, los braus!, Picó Engl. 20. Especialment: a) Crit amb què es dóna als corredors d’una cursa el senyal de començar a córrer. Lo jutge pujà alt en un cadafal… e dix cridant: Sus, cauallers!, Tirant, c. 59. Donar el sus: fer la senyal perquè algú comenci a córrer, a treballar, a actuar.—b) Es diu per indicar a algú que se’n vagi (val.). «Sus d’ací!» (Gandia, Pego).—c) Crit amb què es fa fugir o marxar els gossos (Urgell, Baix Aragó, Maestrat); cast. zape!
Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google