Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.
-
- Xisco com duim ses Festes?
- No me’n xerris. Jo no sé aquest jovent d’avui en dia com pot dur aquest ritme…
- I són joves…
- Aviat no ho seran si segueixen així. Que si verbenes, tardeos, granotades…. no tenen aturall. En el meu temps hi havia dos concerts grossos i sa festa des Capell a sa Verga i au! I ara cada dia hi ha…
- Així la gent pot triar, homo…
- Te dic que n’hi ha més d’un que ho du arreu… no sé com aguanten. I encara a més alguns tenen temps d’organitzar. Hi ha aquests dos bessons, que mai sé qui és qui, que per tot paren. L’ajuntament els pot fer un monument…
- Sí, el dia que els Granots i Sopes aturin ho notarem, ferm. Fan una feinada.
- Ben ver… I això d’aquí dalt què és?
- El Jueves. Una revista de tirada nacional. No la coneixes?
- I n’he sentit xerrar. És com una revista paròdica… però no sabia que la llegissis.
- I no fa coió… però te l’he duita perquè l’ hi donis un cop d’ull. Que hi surten els teus….
- Miam…
- Que putes sabran aquests del que passa per Sant Llorenç.
- No… i ho diu ben clar.
- Aquesta revista no se n’entén, de números. Només sap treure mametes a l’aire i dibuixar quatre burretxos.
- Ja ja ja…
- No has rigut tant no amb l’eliminació de l’impost de successió. Ben alerta a mencionar-ho…
- Bah, lleis de cara a la galeria que només acontenten els més rics.
- I un memeu… un gol amb tota l’esquadra ha estat i ho saps bé. Si fins i tot en Serafí des Card.cat l’ha alabat. I si ho fa ell que és més esquerrà que sa cama d’en Maradona…
- Això és que deu haver d’heretar es reputa.
- Què sabràs tu… Venga paga i anem a fer sa partida de petanca, que en Pipes encara mos posarà falta.