A vegades, en bossetes de roba,, posàven espígol a les calaixeres de roba perquè aquesta no s’arnàs.

Cert és que no és gaire habitual, ara, sentir parlar de roba, normalment abrics, amb foradets d’arna. Les condicions higièniques, de ventilació i cura han canviat de forma radical.

Tampoc es sent parlar gaire de l’arna de les caseres d’abelles mig abandonades.

El DCVB mostra:

1. ARNAf.
|| 1. Insecte que, en forma d’oruga, rosega i fa malbé la roba, el paper, la llana i altres coses de poca consistència; cast. polilla. Axí com la arna menja la vestidura… axí la tristor rou lo cor, Canals Carta, cap. 11. a) Insecte que pon dins les caeres d’abelles i que umpl la caera de filassa i es menja les bresques, i obliga les abelles a fugir si la caera no duu prou força per matar l’arna (Mall.).
|| 2.Foradets que aquells insectes fan a la roba (Mall.); cast. apolilladura.
|| 3. Peladina o partícules de la pell del cap que apareixen entre els cabells (Mall.); cast. caspa. Ella li treu s’arna des cap amb una pinta de banya, Maura Aygof. 52.
|| 4. met. Allò que destrueix insensiblement alguna cosa; cast. polilla.
|| 5. met. Persona molt astuta, que fa el seu fet sense donar-ho gaire a conèixer (Cat., Men.).
|| 6. Mala arna: persona dolenta i de mals sentiments. Se deya que’l pubill era una mala arna, Víct. Cat., Ombr. 96. Era sa dona més rampelluda i mala arna que hi haju hagut, Ruyra Parada 41.
Loc.—a) Treure les arnes: espolsar i estendre la roba, per llevar les arnes (Mall.); cast. desapolillar.—b) Traure les arnes: sortir a esplaiar-se (Cat.).
Fon.: áɾnə (Conflent, Empordà, Vic, Torelló, Barc., Vallès, Igualada, Valls, Reus, Mall., Ciutadella, Eiv.); áɾne (Gir., Bagà, Vilafranca del P.); áɾna (Andorra, Tortosa, Maestrat, Castelló, Llucena, Onda, Cullera, Val., Alacant, Elx); áɾnɛ (Lleida, Sueca, Maó).
Intens.: arneta, arnota, arnassa.
Sinòn.: || 3, peladina.
Etim.: del llatí tarmĭte ‘corc de la fusta’ (cfr. REW 8586); però l’evolució fonètica és fosca.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Viquipèdia