En Tomeu Febrer Alemany devia tenir 8 o 9 anys quan es convocà la primera marxa pel Tren de Llevant. Aquesta és la seva impressió i els seus records sobre la lluita per fer arribar el tren a la comarca.

Petita presentació: edat, on vius, de què treballes…

Som en Tomeu Febrer i Alemany. Tenc 33 anys i he viscut la major part de la meva vida a Sant Llorenç des Cardassar. Som professor de biologia a l’IES Capdepera.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Vaig participar a les marxes pel tren de Llevant el 2008 amb un grup d’amics i amigues de l’institut, vàrem fer el tram Artà-Son Servera.

Perquè ho feies?

Des de joves hem estat compromesos amb el progrés de la comarca, la qual cosa implica poder gaudir d’un transport públic funcional i pràctic, dirigit a facilitar la vida dels ciutadans. A més, d’un evident interès per apostar per transports respectuosos amb el medi ambient. La nostra participació a la marxa era una crida a les administracions per posar al centre de les polítiques en matèria de transport el medi ambient i la ciutadania.

Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?

Les marxes suposaren una presa de consciència col·lectiva molt important. Una forma de construir poder popular intergeneracional, ja que hi participaren persones de diferents edats i orígens. Un element de cohesió social i ecològica que va ajudar a construir identitat social a la comarca de Llevant.

Recordes amb qui anaves, anècdotes?

Hi vaig participar amb algunes amigues de l’institut on anàvem. Ens va permetre de compartir temps i lluites.

Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?

Les marxes pel tren de Llevant varen ser un seguit de mobilitzacions on els ciutadans ens organitzàrem per tal de reclamar un transport públic de qualitat a la comarca. Una crida conjunta a favor de l’ecologisme i al dret a disposar d’un transport públic de qualitat.

Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?

És important una mobilització social més forta i organitzada. Per això, hem de saber construir una xarxa associativa forta i plural. També crec que és important caminar cap a una descentralització dels moviments culturals i ecologistes de Palma, que centralitza massa les lluites. Cal mobilització local i cooperació entre les organitzacions de la comarca.

Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?

És impensable que encara no hi hagi un tren amb condicions a la comarca. És un símptoma més de la balearització del nostre territori, d’un turisme depredador. Tot pel turisme i contra els ciutadans d’aquestes illes. I això sense parlar de l’escàndol mediàtic que hauria d’haver suposat els canvis i les decisions que s’han pres sobre el tren de Llevant. Ens ha faltat organització i fer més renou.

Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?

Cal un canvi profund de la nostra societat que superi un capitalisme ferotge que devora el nostre territori i les condicions de vida dels residents de les nostres illes. Calen mesures intervencionistes decidides cap al decreixement turístic. És indispensable de construir un nou model de societat realment ecològica i superar la fal·làcia del desenvolupament sostenible: les úniques respostes són el decreixement i la transició ecològica.

Creus que és una reivindicació vigent i justificada ara per ara?

Hauria de ser ben normal de poder anar a fer feina en transport públic i no dependre del cotxe per fer qualsevol cosa. És important, però, que el tren es faci pensant en les persones que viuen a la comarca i no en els turistes que ens visiten cada any.

Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per alguna cosa?

Qualsevol proposta o iniciativa popular que ens permeti viure millor sempre serà un èxit. Seran necessàries propostes valentes que aglutinin la societat per fer-ho possible. La marxa del tren, per tant, encara és ben vigent i hem de treballar perquè sigui una proposta de futur real i efectiva.