Mot situat en un entorn pagès.

Habitualment ara, en les converses s’usa envestida que també és correcte

El DCVB mostra:

BRIVADA f.
Moviment fort i sobtat cap envant; cast. embestida. Fentse’l desentès de la brivada que li acabava de pegar la seva dòna, Vilanova Obres, viii, 207. Per la brivada vital que’l pastor porta del cim de les montanyes, J. Alemany (Catalana, ix, 163). Es cavall… pigá brivada, i a carrera estesa, costa amunt, Camps Folkl. ii, 70.
Fon.: bɾiβáðə (pir-or., or.); bɾiváðə (mall., men.).
Etim.: derivat de briu (V. abrivada).

Eportació de Bel Alemany
Imatge de Google