Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.
- Tomeu, que no m’entaferres es diari com es darrer pic?
- I per què ho hauria de fer?
- Ah no sé… potser pel projecte de les obres a la variant de la torrentada o per la licitació del Café del Sol…. coses que feia anys que estaven aturades i nosaltres amb un parell de mesos ja hem desbloquejat.
- Res… això des Café del Sol i la reforma de la variant aquesta ja estava mig fet, només faltava firmar-ho… Saps que ho teniu de bo de fer posar-vos medalles.
- Idò ja me diràs per què ho heu tengut tant de temps aturat…
- A més, Xisco, que m’has d’anar a dir si heu apujat un 10 % s’IBI de sa gent… saps que fa de bon fer reformes amb ses butxaques plenes.
- Sí, venga, com si es teus no ho tenguessin previst fer-ho si haguessin guanyat ses eleccions. Si era inevitable…
- Me pareix que per molt que xerrem, no ens posarem d’acord
- Això segur… Per cert que no van venir per casa teva a fer-te “Truco o trato”?
- No me’n xerris, n’estic de nins i llepolies… amb lo tranquil que era fer el rosari el dia de Tot Sants…. i ara venga disfrassos; tocar baules a plena nit per demanar grapades de llepolies, que mai estan assaciats; decorar cases del terror; i sopar a la fresca en ple novembre amb so puta fred que feia… no sé què tornarem…
- T’has d’adaptar homo, que quedaràs endarrerit.
- Xerrant d’adaptar-se… has vist que han obert de nou es bar Olímpic?
- Sí, en Pere, un jove llorencí i uns companys seus.
- Idò hi podem quedar al proper cafetet. Així canviarem un poc…
- Miam si es negoci li va bé i dura. Sort en l’aventura!
