No és el mateix trobar-te una tortuga (un animal tranquil, serè i de caminar amb certa solfa i fal·lera), com jo l’altre dia per Cala Petita, que una serp, esquiva, repel·lent i mallenga. I si és invasora, com la que vaig trobar l’altre dia pel meu foravila, encara pitjor.
Un rèptil dòcil que fa mirera, a Cala Petita.
Tanta sort que tenia en Llamp, el meu ca rater devora, que tot valent, i això que la serp en feia tres d’ell (devia mesurar un metre i cinquanta centímetres), me va donar l’avís que estava davall uns tions. Esperant trobar un ratolí o alguna cosa similar, vaig desfer el munt de llenya i quina sorpresa la meva en trobar-hi una serpota arremolinada. Per la seva mida i agressivitat tot d’una vaig suposar que era una serp de ferradura, una d’aquestes invasores que han arribat de la Península amb les oliveres importades, i, mentre en Llamp s’hi afuava sense cap por i mantenia una lluita garrida amb el rèptil, vaig poder agafar una premsa que tenia a la vora i acabar la feina que havia iniciat el ca.
Recordau que si trobau aquestes serps, que són agressives si se veuen estretes (això sí, no tenen verí) cal eliminar-les pels prejudicis que provoquen als animals autòctons: dragons, sargantanes i fins i tot, serps de garriga mallorquines. Són bones d’identificar per la seva grandària i color, i la Conselleria proporciona gàbies a posta per agafar-les. En canvi, les serps mallorquines, més petites i fugisseres (no intenten picar mai, abans escapen) sí que estan protegides i no s’han de ferir.
A continuació us deix tota la informació imprescindible sobre el tema:
La serp invasora.