De les múltiples accepcions, la primera és, en general, la més coneguda. D’altra banda és la formal, l’acceptada pel diccionari normatiu.

Amb tot i amb això, els seus derivats, com bestreta habitualment son reemplaçats per castelllanismes (anticipo).

El DCVB mostra:

BESTREURE o BESTRAURE. v. tr.
I. Aportar cert capital per endavant, mirant a treure’n profit més tard; cast. adelantar, anticipar. 
II. || 1. Intervenir en una conversa (Cat.); cast. meter baza. 
|| 2. Contradir, tornar resposta (Granollers). Perque jo no bestreya a las sevas rahons, Genís Narr. 10.
|| 3. a) Parlar sense mirament ni raciocini; cast. despotricar (Amengual Dicc.).—b) Remugar, queixar-se insistentment i amb males formes (Mallorca); cast. rezongar.
|| 4. Bastonejar, donar ventim (Avinyonet, Mallorca); cast. zurrar. 
|| 5. Fer servei, esser útil (Randa).
|| 6. Sostreure, obtenir amb astúcia o habilitat (Tortosa).
|| 7. Contar o descobrir allò que caldria tenir secret (Tortosa).
|| 8. Treure, descomptar. 
Refr.
—«Bestreure vol dir modorro» (Mall.).

El DIEC2:

bestreure

v. tr. [ECT] [LC] Avançar (diners) a algú, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podríem pagar, però ell ens bestraurà els diners. Dels diners que ens hauràs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google