Una de les evidències que apareixen al treballar aquesta secció, és la de la complexitat de la comunicació humana.

Quan una persona proposa una paraula, a quina de les accepcións es refereix?. O com passa en aquest cas on un simple accent deriva cap a un significat o un altre.

Segurament ambdós -accentuat i sense- es troben en cert desús, llevat que es treballi en el món de la fusta o de les estelles de llenya. D’altra banda, i d’ençà que es ven el pa llescat, sols la gent major parla de “tasco de pà”.

A manera de curiositat afegida “tasco” i ” tascó” comparteixen significat.

El “Normatiu”, com acostuma a passar, és més restrictiu.

El DCVB mostra:

TASCO m. Tros relativament gruixut de cosa de menjar, sobretot de pa o carn (mall., men.); cast. zoquete.    TASCÓm. || 1. Objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a mantenir estrets dos cossos entre els quals es col·loca; cast. cuña. || 2. La part que surt damunt la terra, del tronc d’un arbre serrat (Mall.); cast. tocón. || 3. Tros relativament gruixut d’una cosa, especialment de pa; cast. zoquete. || 4. pl. Els cremalls (Esterri d’À., segons BDC, xx, 253). || 5. Moneda d’un duro (en llenguatge d’argot o molt vulgar). || 6. Ximplet, beneitot (Aguiló Dicc.). Loc.—a) Pitjar el tascó a algú: estrènyer-lo, tractar-lo severament, esser-li molt exigent.—b) Fer perdre el tascó: fer perdre el seny.

El DIEC2:

tascó

1 m.[LC] [IMI] Tros de fusta, de ferro, dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-lo en un interstici, etc.
2 [MT] tascó esfèric Part d’una esfera limitada per dos plans diametrals i la superfície de l’esfera.

Aportació de Bel Alemany
Imatge d’Enciclopèdia Catalana.