Segurament l’hauriem de catalogar com “mot en desús”, car en funció de l’entorn i edat de parlant encara s’usa.
Tot seient fet d’obra o tota obra que es pot utilitzar per asseseure-s’hi era conegut com pedrís-
Les altres accepcions són, per a mi, desconegudes en aquests, nostre, entorn.
El DCVB mostra:
PEDRÍS m.
|| 1. ant. Lloc abundant de pedres; pedregar.
|| 2. Seti de pedra; cos sortint de pedra que s’alça des de terra fins a una altura convenient per a seure-hi, generalment adossat a una paret; cast. poyo.
|| 3. Banc de pedra o taulell on es fa el pa abans de coure’l
|| 4. Banc de pedra damunt el qual reposa la bóta .
|| 5. Marxapeu, pedra que forma la part inferior d’un portal (Empordà, Conflent, Vinaròs, Val.); cast. umbral.
|| 6. Ampitador de la finestra; cast. alféizar.
El DIEC2
pedrís
m.[LC] Banc fet de pedra o de maons. Seia en un pedrís del jardí. Posar pedrissos en un passeig.
Aportació de Bel Amenay
Imatge de Google.
És curiós, jo també l’utilitzo com a conjunt de pedres abundant
Quan hi ha moltes pedres en un indret crec que, per aquí se’n deia “un pedregar”