Parlàvem de sembrar arbres –Ja passa d’hora!,- em va dir. –Ja tenc els clots fets-, vaig replicar a manera de justificació. -Però els hauràs d’esbancar!

Esbancar, una paraula per a ell ben normal i, per a mi, desconeguda. Esbancar en la seva parla significava refer i netejar els vells clots ja fets.

El DCVB mostra:

ESBANCARv. tr.
|| 1. Cavar profundament la terra deixant-la ben tova i esponjosa (Vallès, Mall.); cast. romper. 
|| 2. Fer caure les parets de les rasetes a fi que la terra se barregi (Penedès).

El DIEC2:

esbancar

v. tr. [AGA] [LC] Rompre 3.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google