Passejàvem per foravila. La vista captava el moment de la caiguda d’alguns dels pétals de les flors d’ametler. Les vores dels camins n’eren testimoni fefaent.
Deixava el pensament a lloure i constatava la diferència entre els pétals de les nostres flors d’ametler i els pétals dels cirerers del Japó, allà a l’altre cap de món. Aquí els petals cauen sense captar l’atenció dels vianants, allà s’asseuen i esperen per tal de veure’ls caure. Qüestions de cultura. Allà el vogueig dels pétals al caure serveix de reflexió sobre la bellesa del moment present i sobre el caràcter efímer del viure. Aqui, fins on arriba el meu coneixement, no se’n parla gaire, ni de la bellesa ni del viure.
Sobre la imatge una proposta del doctor Daniel J. Siegel. Complicada proposta. Em conformaria amb saber agafar distància, a ser capaç de mirar-me a vista d’ocell.