Altres vegades s’ha comentat. Tot el que es diu és dit per algú. Vol dir això que tota dita és condicionada per la persona que la planteja i que no és lliure de manies ni creences.

Les definicions del diccionari responen a la seva època i, a vegades, assenyales definicions que, avui, ens resulten inacceptables, com passa amb la definició del primer refrany. Des de fa temps sabem que les garrotades no corregeixen absolutament res.

“Minyonia d’un infant orfat” de Llorenç Riber, juntament amb “Flor de card” de Salvador Galmés van ser molts anys, i encara són llibre de lectura obligada per conèixer les nostres arrels.

EL DCVB mostra:

ORAT, -ADA adj.
|| 1. Boig; pertorbat d’enteniment; cast. loco, orate. 
|| 2. Salvatge, no domesticat; es diu principalment de les cabres i bous (Mall.); cast. salvaje. 
|| 3. Esquerp, esquiu; que s’espanta i avalota fàcilment; es diu principalment de les bísties de peu rodó (Pla de Mallorca); cast. asustadizo, esquivo. «Una mula orada».
Loc.—a) Semblar o Parèixer una gàbia d’orats: esser un lloc ple de desorde (Mall.). b) Als orats a fer novena, o Als orats a pillar lloc: es diu contestant evasivament a un que pregunta: ¿«A on vas?» (Val., Alcoi).
Refr.—a) «L’orat, per la pena és ensenyat» (o «és assenyat»); «A gent orada (o «a orelles orades»), campana de fust»: significa que les oradures es corregeixen a garrotades.—b) «L’infant i l’orat diuen la veritat»; «Infants i orats diuen les veritats»: significa que els infants i els mancats d’enteniment, en llur inconsciència, diuen coses veres que els assenyats no gosen dir.—d) «De poeta i d’orat, tot lo món n’està tocat».

I el DIEC2

orat -ada

adj. i m. i f.[LC] [MD] Boig 1 .

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google