Paraula amb desús que, curiosament, encara no havia sortit.
La nostra generació l’usava, fonamentalment, com a retret quan hom es distreia de la tasca que feia (-No badis!, -ets un badoc!)
Si la memòria no mènganya -ai això de la memòria- també s’usava per anomenat aquelles ametles que s’havia retrassat en la seva maduració. Hi havia les ametles normals -amb la clovella seca i bona de llevar, els secalls que s’havien assecat abans d’obrir-se la clovella i els badocs, que encra tenien la clovella verdenca, seria una ametla “encara no oberta”.
Segurament els nostres padrins també usaren la cinquina accepció
El DCVB mostra:
BADOC
I. m. i f. i adj.
|| 1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l’atenció (Cat., Val., Bal.); cast. mirón.
|| 2. Ximplet, el qui per curtor d’enteniment o per distracció és fàcil d’enganyar o sorprendre (Cat., Val.); cast. bobo, babieca.
|| 1. Obertura d’una cosa, sense separació completa de les seves parts (Gandesa, Tortosa, Vinaròs); cast. raja.
|| 2. Flor de carabassera (La Jonquera, Olot, Palamós, Llofriu, Gandesa, Maestrat).
|| 3. Flor de magraner (Penedès, Valls, Reus, Carlet, Montbrió del Camp, Menorca); cast. granadino.
|| 4. Magrana badada en el magraner (Massalcoreig, Tortosa, Castelló).
|| 5. Figa badada, sia naturalment, sia artificialment per fer acops (Mallorca).
|| 6. Poncella, flor encara no oberta (Artà, Santanyí); cast. capullo. «Aqueix roser té molts de badocs» (Santanyí).
|| 7. Canya que a un cap està xapada en diverses esquerdes, que es mantenen separades formant com un embut, i serveix per collir figues (Pineda).
Refr.—a) «Al badoc, mudau-li el joc» (Barc.).—b) «Joc de sort, joc de badoc».
El DIEC2 mostra:
badoc2 -a
1 1 adj. [AGA] [LC] Que es bada a la planta abans d’ésser collit. Una magrana badoca.
1 2 m. [AGA] [BOS] [LC] Flor masculina del magraner, de la carabassera i d’altres cucurbitàcies.
2 adj. i m. i f. [LC] Que bada. Aquesta noia és massa badoca. Davant l’aparador hi havia una munió de badocs.
Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google