Es va presentar ahir (Espai 36), una primera edició de “Reconeixement dones pioneres a Sant Llorenç” , en aquest cas orientada, si no ho vaig entendre malament, a les primeres dones que es van presentar a les eleccions, a les funcionaries i a les que havien ostentat la direcció d’alguna de les entitats i associacions del municipi.
Un acte senzill, amb la participació tant de, bona part de les dones reconegudes, com la de lss “artistes” del taller URO de Cati Forteza que havien formalitzat els retrats que ara són exposats a diversos cafès i restaurants del poble.
Des d’aquesta finestra de comunicació voldria destacar dues obvietats.
Primera, la lluita contra la discriminació de la dona serà una lluita llarga. Tenim tan arrelats els models patriarcals que caldran generacions per superar el costum arrelat.
El que alguns autors anomenen “memòria implícita” arrela fins i tot abans de néixer i es transmet de forma inconscient. Abans dels cinc anys en que apareix la memòria explicita, els fets que recordam, els infants, siguin nins o nines, ja han rebut, per part de la mare i el pare, de padrins, de familiars i veinats tot un broll de missatges sobre quin és “el seu paper”. Es a dir hi o portam a dins i, per canviar-ho, cal consciència i feina. (Que és de guapa aquesta nina”, que és d’etxerevit l’al·lot!)
Totes les mostres públiques: manifests, manifestacions, silencis, reconeixements…estan bé, però les branques no ens haurien de distreure ni amagar la soca que no és altra que la “igualtat real” en totes i cada una de les parcel·les de la vida.
I segona obvietat. Més avesats a competir que a cooperar. Més avesats a l’aparentar que al ésser. Acostumats a considerar les aparences dels altres com a possible mirall propi. Immersos en xifres i criteris que consideren el resultat despullat de l’esforç per arribar-h. I considerant també que “l’esperit del temps” fa predomini de l’egocentrisme sobre els valors compartits… s’ha de posar en valor el que representa el “re-coneixement” de persones d’aquí per gent d’aquí. A dir ver no hi estem gens acostumats.
Bona feina!.
Amb l’esperança que hi hagi altres edicions, amb criteris clars i compartits, per retre homenatge a les dones que superant els obstacles i la xerrameca de cafè obriren una escletxa d’igualtat en el voluminós. i monolític patriarcat
(Imatge del cartell)