Moltes vegades s’ha assenyalat que el DCVB és una meravella, un impagable monument de la nostra cultura.

I a vegades, també, una caixa de sorpreses. Un concepte per a nosaltres -per edat i entorn- tan comú com és la reina de pi sols disposa d’una esquifida descripció i les pertrinents referències bibliogràfiques. Alhora que ens remet a “resina”.

El DCVB mostra:

REÏNA (i reina): f.
Resina. Carga de reyna, VI drs., doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 72). Aiuda que sia fet… de pega negre solament o ab reyna, Cauliach Coll., vi, va, 4. Lo que està untat de rehina o lo que està mesclat ab rehina: Resinatus, Lacavalleria Gazoph. El sol cau de ple a ple, fent plorar la reïna dels nusos, Bertrana Herois 8. No se’t desuntaran les quatre potes | untades amb reïna de l’infern, Sagarra Comte 261

Aportació de Bel Alemany
Imatge de la Viquipèdia