N’Antoni, al mostrar-me la fotografia, em va demanar el nom, no el vaig saber.
Vam fer suposicions fins que ho vam demanar a na Francisca “Meca”, que va exercir tota o bona part de la seva vida laboral en un taller de brodats. No va haver de mensar gens. “munyeca”, es diu munyeca.!
Paraula ben viva, si mes no fins 1974, en el nostre entorn
El DCVB mostra:
2. MONYECA o MONYICA f.
|| 1. Figura de nina destinada a jugar-hi les criatures, i especialment les nenes (or., occ., val., bal., alg.); cast. muñeca. Munyeca de minyons: Pupus, pupulus, Nebrija Dict.
|| 2. Bolic petit de roba que conté polsina de carbó i serveix per a aplicar-la a un dibuix perforat finament per a estergir, o bé per a empolsimar-se la cara o per a altres usos; cast. cisquero, muñeca. Ves a passar-te la munyeca dels polvos per la cara, Vilanova Obres, xi, 240.
|| 3. Bolic petit de roba que conté algun líquid destinat a envernissar o enllustrar els mobles; cast. muñeca. Duas calaixeras de caoba… que sort del such de munyeca, Pons Auca 134.
|| 4. Bolic petit de roba que conté un terròs de sucre o una pasta dolça i es dóna a xuclar als infants de mamella per aturar-los el plor; cast. muñeca. Malmetent la munyeca de melindros ab què li embrassaven la boca per fer-lo callar, Vilanova Obres, ix, 19.
Fon.: muɲέkə, muɲíkə (or., mall., men.); muɲéka (Tortosa); moɲíka (val.); muɲíka (alg.).
Intens.:—a) Augm.: monyecassa.—b) Dim.: monyequeta, monyequeua, monyequiua, monyecona.—c) Pejor.: monyecota, monyecot.
Aportació i imatge: Antoni Font