Mots: sendera

Tant el mot com l’objecte pertanyen a un  Sant Llorenç perdut.
Les partaules perdudes també son indicadors clars del canvi i la transformació cultural que estem vivint.

Fins en el segle passat, lacaça era un art i també recurs de pervivència. La majoria de cases, a fora vila disposaven de cans caçadors i d’una fura. La sendera era una xarxa, de sil que es posava a forats o portells per recuperar una peça. Els cans eivissencs encalçaven llebres i la sendera era en el portell. Si anacen de conills i s’ecavaven, la sendera anava davant el forat i la fura els treia.

El DCVB mostra

SENDERA f.
|| 1. Senda. E vay pendre mon camí per una estreta sendera, Turmeda Diuis. 2. E de no veure via ni sandera, Corbatxo 25. Anava per la sendera hont tenia parats sos llaços, Faules Isòp. 44. Mes si callaves, quina humil sendera | la vida, sense besos ni combats!, Carner Ofrena 157. a) Camí estret entre muntanyes (Ribera d’Ebre); cast. desfiladero.
|| 2. Filat que els caçadors posen a la boca del cau per agafar els conills o llebres quan en surten per fugir de la fura (Balaguer, Urgell, Ll., Gandesa, Ribera d’Ebre, val., bal.); cast. capillo. Ultra la forma acostumada de cassar en lo dit regne, so és ab senderes, filats, linyals, doc. a. 1391 (BSAL, ix, 31). Teniu fals lo cor e bona la cara, | he pendre sabeu conils ab sendera, Corella Obres 437. Y aprés d’auer fet encauar posí sendera, Somni J. Joan 91. Lauòs li parauen de mort les senderes, Passi cobles 53. Llavors és hora de parar llacera a les grues, sanderes als bells cérvols, Riber Geòrg. 22. a) Filats en forma de mànega amb un cèrcol o tap rodó a baix, que serveix per a posar-hi ocells els caçadors; nasa (Un Mall. Dicc.).
|| 3. Ret per a recollir els cabells o cobrir el cap; cast. albanega (Escrig-Ll. Dicc.).
Loc.
—a) Posar bé les senderesposar tots els mitjans per aconseguir una cosa.—b) Estar ben parades les senderesestar tot preparat per a un objectiu (val.).

En el DIEC2

sendera

1 f. [LC] Camí estret per a vianants.
f. [LC] per ext. La sendera de la virtut.
f. [SP]Xarxa que els caçadors posen a la boca dels caus on han aviat la fura.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.