El normatiu remet a “sucar”, l’Alcover-Moll mostra el (V.suc art,2), però cap de les accepcions és tan contundent, clara i usada -si mes no en el nostre entorn- com la que, de forma críptica, assenyala el DCVB.

Vaig tenir un company de feina aque adesiara assenyalava “El que més emprenya de pegar un suco, és que no pot donar la culpa a ningú” . Cert, És tan personal això de pegar amb el cap on manco esperes…

El DCVB mostra:

SUCOm.
Cop donat amb el cap (Mall.); cast. cabezazo, topetazo. (V. suc, art. 2).

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google