Nosaltres, aquí, en diem “crestaiar”
Paraula ben escaient en aquesta època en el Sant Llorenç agrícola.
Més concretament en el Sant Llorenç hotolà, quan es regava per irrigació o invasió de l’aigua en parades, planes i crestallades.
Les zones d’horta eren comptades, sols on hi havia aigua superficial on rejaven fonts
Tot abans de l’aparició de les canonades de plàstic plàstic per als diversos tipus de goteig.

Normalment determinats cultius (alfals, ravanets, mongetes….) es sembraven en parades, mentres altres (tomàtigueres, pebrers….es sembraven en solcs,també crestallats

El DCVB mostra:

CRESTALLAR v. tr.
|| 1. Fer crestalls a un camp; treballar-lo formant munts llarguers de terra (Camp de Tarr., Mallorca).
|| 2. Estibar la fusta tallada, encreuant les peces i deixant-hi espais perquè l’aire circuli i l’assequi (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).

El DIEC2:

crestallar

v. tr.[AGA] Fer crestalls (en un camp).

Aportació de Tomàs Martínez (in memoriam)
Imatge de Google