Molts usat en el Sant Llorenç agrícola, sobre tot quan, a moltes cases, feien una pasterada a la setmana.
Ho deien del pa quan començava a ser rostit. O millor dit, quan una vegada llescat no es consumia i la capa exterior de la llesca s’anava endurint en contacte amb l’aire.

El mot `podria ser un exemple del joc de les paraules. El pa tenia crota i si es deixava fora del drap o del calaix, es crostaparava. Una ferida tenia crostera, la terra al secar-se la part superior, també crostaparava….

El DCVB mostra:

CROSTAPARATm. Crosta que es forma anormalment en el pa, a la terra, a l’emblanquinat, etc. (Mall., Men.); cast. costra, cáscara. «Aquesta paret ha quedat molt lletja: tota és un crostaparat». «No te mengis es crostaparat; menja pa blan». Fon.: kɾɔ̞stəpəɾát (Mall., Men.).

Aportació de Jaume Ferrer

Imatge de Google