Avui poalejam amb el poal de la biologia (Dawkins, Maturana, Lipton…). Les seves aportacions sobre comportaments cel·lulars resulten trancendents.
Sobre una mateixa imatge, els establits de Balafi farcits de casetes dues idees. Una fa referència a la impossibilitat de no afecció; la simple presència -volguem o no, esset-ne conscients o no- afecta, canvia, trastoca.
L’ltra fa referència a que “tot” és lectura d’un observador. Si no hi ha observador no hi ha res
Ambdues lliguen amb les aportacions de l teoria quàntica.
I ens conviden a “desaprendre” vells conceptes arrelats.