El pou de les set corrioles/7

Com a darrera entrega d’aquest resum que hem anomenat “El pou de les set corrioles”, poalejarem en els autors que han tractac el tema dels mites i de l’espiritualitat.(Chinen, Campbell, de Mello, Tolle, Panikkar…)

S’ha seleccionat una frase d’Anthony de Mello , el jesuita d’origen indú, treta de “Despierta. Peligros i posibilidades de la realidad” (2010). Continua

El pou de les set corrioles/6

Entrarem en el pou del coneixement avui amb la corriola de la sociologia.
Com sempre es fa difícil seleccionar una de les idees d’Echeverria, Bauman, Sennet…

Avui em triat aquesta, que també es podria definir com el “res és”.

(Es clar, costa superar tots aquells aprenentatges que assenyalen just el contrari: “anem a la realitat!” com a manera per imposar la “meva mirada”: Continua

El pou de les set corrioles/4

Els estudis de la composició i actuacions del cervell han aportat noves mirades que, com en cas de la teoria qüàntica, tratoquen els vells “sabers coneguts”.

Poalejant el pou amb el poar de la neurociència (Gazzaniga, Damasio, Sachs…) apareixen “novetats” relatives als “records” i a les “deliberacions conscients” que, en el fons, no són tan fiables com pensàvem. Continua

El pou de les set corrioles/3

Avui poalejam amb el poal de la biologia (Dawkins, Maturana, Lipton…). Les seves aportacions sobre comportaments cel·lulars  resulten trancendents.

Sobre una mateixa imatge, els establits de Balafi farcits de casetes dues idees. Una fa referència a la impossibilitat de no afecció; la simple presència -volguem o no, esset-ne conscients o no- afecta, canvia, trastoca.

L’ltra fa referència a que “tot” és lectura d’un observador. Si no hi ha observador no hi ha res

Ambdues lliguen amb les aportacions de l teoria quàntica.

I ens conviden a “desaprendre” vells conceptes arrelats. Continua

El pou de les set corrioles/2

Poalejant en el pou del coneixement, aquesta vegada amb el poal i la corriola de la física, ens trobam amb les aportacions de Mario Bunge 

Com acostuma a passar fer-ne tria de les idees no és gens fàcil, i en tot cas, la tria depebdrà de l’esperit, de les circumstàncies del moment.

La imatge de la “cosetxadora” ens sembla adient. Tot és sembrat, però al agafar una grapada de gra s’hi pot destriar, ordi, civada i petites llavors de l’herbatge incontrolat. Continua