És una beneitura. Tots en som conscients.

Dins la complexitat del món relacional amb unes persones “ens entenem” més que amb les altres. Es podria parlar de graus o cercles de relació

Segurament hi juguen molts factors, des de les petjades infantils a les olors corporals. Des de les experiències prèvies a les expectatives de futur…

Res de nou, idò.

Vull enfocar, ara i aquí, l’enyorança aquest sentiment derivat de l’emoció de la tristesa. A vegades amb l’enyorança també s’hi implica l’emoció de la por, que deriva de la inseguretat, del temor a perdre el que ja tenim. Però no és el cas.

Pens amb la pèrdua de persones estimades, amb qui existien forts vincles relacionals, com podria pensar amb els coneguts “que fa estona que no has vist”, o amb aquelles persones que, per la raó que sigui, romperen una bella relació..

Qualsevol detall, una façana, un paisatge, la recordança d’una eixida fa qui hi pensis. Que pensis amb la persona absent.

Bé idò en l’enyorança també hi ha graus o cercles d’enyorança. Després de pensar-hi he arribat a la conclusió, si més no en el meu cas, que les sintonies ideològiques, essent importants, no pesen tant com els llaços relacionals. L’existència de discrepàncies no minva l’enyorança.

Potser és una percepció compartida o, tal vegada, elucubracions de persona desenfeinada. Els sol surt per a tothom.