Tal com passà a les entregues anteriors, aquestes pinzellades galmesianes que apareixen en el DCVB no deixen de sorprendre.
Sigui per les seves descripcions: “mescladissa de discordances harmòniques”; les seves referències a l’amor “:…i la jove qieia en desfici, exorcament, dins el deser de la vida”; o el redescobtiment de mots en desús: ambabaiat, embafós, embarriolar…o embatol, referit al vent provenint de la mar.
Sorprenent i fruit del seu temps, resulta la descripció que en fa de l’adolescència a la veu “embastament”, periode que, des de fa anys, es considera cabdal en el desenvolupament de la personalitat.
eixam m.3. m. Fig. Gran munió (de persones, d’animals, de coses); cast. Enjambre. Una mescladissa de discordanses harmòniques ab remor d’exam humà, Galmés Flor 77.
eixancar v. tr. 3. v. tr.Separar molt una cama de l’altra, i per ext., separar molt d’un extrem dues coses qualssevol que estan unides per l’altre extrem (or., occ., bal.); cast. esparrancar, despatarrar. Cap com ell per exancar les cames, Galmés Flor 11.
eixorcament adv. D’una manera eixorca, infecunda; cast. Estérilmente. L’amor no arribava, y la jove queya en desfici, exorcament, dins el desert de la vida, Salvador Galmés (Catalana, ix, 7).
embabaiat, -ada adj. Embadalit (Mall.); cast. Embabiecado. Ella se tombà cap endevant…, ell la contemplava mitx-rient y embabayat, Galmés Flor de cart, 161.
embadaliment m. Acte i efecte d’embadalir o embadalir-se; cast. embeleso, encantamiento. La bollidissa argentina de les atlotes, arrabassant-lo a l’embadalime t, li féu alsar la testa, Galmés Flor de cart, 35.
embafós, -osa adj. Que embafa; cast. Empalagoso. Es Nin des Molí… no mal carat però embafós, Galmés Flor 53.
embalum m∥ 2. m. Cosa voluminosa i embolicada; cast. Bulto. Li semblà afinar-hi un embalum, Galmés Flor 16.
embarriolar∥ 2. v. tr. Entrelligar, agafar una cosa amb altres (Mall.); cast. entrelazar, enmarañar, enzarzar. Un dia dues fragates de rey embarriolaren es seu bergantí y a tots les empresonaren, Galmés Flor 165.
embastament m. Acte i efecte d’embastar; cast. hilván, hilvanamiento. Aquell període en què els qui l’atravessen no formen ni són més que una espècie d’embastament humà, Galmés Flor 34.
embatol m. Embat suau; ventet fluix i fresc, generalment de la banda de la mar (Mall., Men.); cast. Brisita. El moliner: Puc anar a fer sesta; no’s mourà embatol per ara, Galmés Flor 28.