Es podria dir que l’autor, Sebastià Serrano és un vell conegut. Amb el seu text, fa una quarantena d’anys, vaig fer un tast -guaitar una mica- al concepte de simiòtica.

Posteriorment m’agradava sentir les seves aportacions en les tertúlies de la ràdio, Feia temps que no en sabia res,i, l’altre dia -de pagès- li reteren homenatge. Va ser aquí que, una de les oients, va fer referència al seu llibre sobre la felicitat. El vaig veure a la biblioteca i el vaig engospar.

Vegeu-ne algunes parcials i descontextualitzades pinzellades