Salvador Galmés en el DCVB/31

Seguim amb la constant. Mots perduts (“entremaliat”, “envencar”, “envertolat” “envitricollat”…) i tendresa (“….el jove sentía vagament un anhel…”) ordida amb el drama.(“…l’êpoca objectivament més llastimosa de la vida,,,”

I també les seves habilitats d’observació de l’entorn (“Com un moix entremaliat fent fer xicalines a un ratolí”)

entremaliadura f. ∥ 1. f. Qualitat d’entremaliat; cast. malicia, travesura. Sobre la fesomia satisfeta de la jove hi bellugà un visatge d’entremaliadura, Galmés Flor 75

entremaliat, -ada adj. 2. adj. Vivaç i maliciós; que fa dolenteries pròpies d’infants o que fan més gràcia que perjudici (or., occ.); cast. revoltoso, travieso.Com un moix entremaliat fent fer xicalines a un ratolíGalmés Flor 43.

entrunyellat m. ∥ 1. m. Conjunt de coses que s’entrecreuen i uneixen complicadament (Mall., Men.); cast. maraña. Ab una gran habilior y patriguesa, per dins l’entrunyellat del ram havia trobat el filGalmés Flor 155

envelar v. tr. ∥ 1. v. tr. Posar vela o veles; guarnir de veles. Especialment:d) v. tr. Estendre les veles del molí de vent (Mall., Men., Eiv.). Els moliners envelaven desplegant l’entorcillament del drap y subjectant-lo a les perllonguesGalmés Flor 36

envencar v. tr. ∥ 1. v. tr. Llançar dins un avenc; cast. precipitar, abismar. —b) v. t. El jove sentia vagament un anhel de llansar-s’hi, d’envencar-se dins aquella regió lluminosaGalmés Flor 114

envertolat, -ada adj. Que forma vèrtola. Fel qui inficiona tot l’organisme de la vida com un nirvi envertolat de tristorsGalmés Flor 45.

envestir v. tr. i intr.: cast. embestir. ∥ 7. tr. Agafar resoltament una cosa (per menjar-la, beure-la, fer-ne ús). El revetler… envestí el flasco d’un sobreposat pegant-li una tímbola frenèticaGalmés Flor 81

envitricollat, -ada adj. Complicat; barrejat confusament; difícil de resoldre o de sortir-ne (Mall., Men.); cast. complicado,  Resoldre un envitricollat problemaGalmés Flor 101.

epilèptic, -èptica ∥ 1. adj. Pertanyent o relatiu a l’epilèpsia; cast. epiléptico. Revinclaments de lluyta epilèpticaGalmés Flor 112.

època f.: cast. época. ∥3. f.: per ext., Temporada, espai de temps referit a un esdeveniment, a una feina important, a una vida, etc. Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vidaGalmés Flor 9.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.