Seguim amb la constant. Mots perduts (“entremaliat”, “envencar”, “envertolat” “envitricollat”…) i tendresa (“….el jove sentía vagament un anhel…”) ordida amb el drama.(“…l’êpoca objectivament més llastimosa de la vida,,,”

I també les seves habilitats d’observació de l’entorn (“Com un moix entremaliat fent fer xicalines a un ratolí”)

entremaliadura f. ∥ 1. f. Qualitat d’entremaliat; cast. malicia, travesura. Sobre la fesomia satisfeta de la jove hi bellugà un visatge d’entremaliadura, Galmés Flor 75

entremaliat, -ada adj. ∥2. adj. Vivaç i maliciós; que fa dolenteries pròpies d’infants o que fan més gràcia que perjudici (or., occ.); cast. revoltoso, travieso.Com un moix entremaliat fent fer xicalines a un ratolí, Galmés Flor 43.

entrunyellat m. ∥ 1. m. Conjunt de coses que s’entrecreuen i uneixen complicadament (Mall., Men.); cast. maraña. Ab una gran habilior y patriguesa, per dins l’entrunyellat del ram havia trobat el fil, Galmés Flor 155

envelar v. tr. ∥ 1. v. tr. Posar vela o veles; guarnir de veles. Especialment:d) v. tr. Estendre les veles del molí de vent (Mall., Men., Eiv.). Els moliners envelaven desplegant l’entorcillament del drap y subjectant-lo a les perllongues, Galmés Flor 36

envencar v. tr. ∥ 1. v. tr. Llançar dins un avenc; cast. precipitar, abismar. —b) v. t. El jove sentia vagament un anhel de llansar-s’hi, d’envencar-se dins aquella regió lluminosa, Galmés Flor 114

envertolat, -ada adj. Que forma vèrtola. Fel qui inficiona tot l’organisme de la vida com un nirvi envertolat de tristors, Galmés Flor 45.

envestir v. tr. i intr.: cast. embestir. ∥ 7. tr. Agafar resoltament una cosa (per menjar-la, beure-la, fer-ne ús). El revetler… envestí el flasco d’un sobreposat pegant-li una tímbola frenètica, Galmés Flor 81

envitricollat, -ada adj. Complicat; barrejat confusament; difícil de resoldre o de sortir-ne (Mall., Men.); cast. complicado,  Resoldre un envitricollat problema, Galmés Flor 101.

epilèptic, -èptica ∥ 1. adj. Pertanyent o relatiu a l’epilèpsia; cast. epiléptico. Revinclaments de lluyta epilèptica, Galmés Flor 112.

època f.: cast. época. ∥3. f.: per ext., Temporada, espai de temps referit a un esdeveniment, a una feina important, a una vida, etc. Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vida, Galmés Flor 9.