Avui, en aquesta entrega, voldria enfocar la poesia -en el sentit assenyalat en el DIEC2 de “cosa elevada o emotiva, àdhuc quan no és produït per aquesta art”- que resulta inherent a la prosa galmesiana. De l’entrega d’avui algunes mostres:

“El cel s’esblaymava talment pintat de lluna diluïda” / “La melancolia autumnal qui surava lleument dins l’atmósfera com una esbravada de pena infinitament esmicoladissa”.

D’altra banda voldria destacar, i si fos possible recuperar, el mot perdut escallar usat a Manacor i Sant Llorenç.

esblaimament m. Acte i efecte d’esblaimar o esblaimar-se; condició d’esblaimat; cast. desmayo, desvanecimiento. La serra del Nort se fonia dins un esblaimament esborradís, Galmés Flor 110.

esblaimar v. tr. Fer perdre la intensitat, la força, especialment del color; cast. desmayar, empalidecer. a) refl. Perdre la intensitat, especialment del color; cast. desmayarse, palidecer.  El cel s’esblaymava talment pintat de lluna diluïda, Galmés Flor 123

esbojarrament m. Acte i efecte d’esbojarrar; qualitat d’esbojarrat; cast. alocamiento, enloquecimiento. En Belluguins estava exaltat, nirviós, pres d’esbojarrament, Galmés Flor 162.

esbravada f. Acte d’esbravar-se; cast. desahogo. La melancolia autumnal qui surava lleument dins l’atmósfera com una esbravada de pena infinitament esmicoladissa, Galmés Flor 49.

esbrinament m. Acte i efecte d’esbrinar; cast. desmenuzamiento. Sos raigs se trencaven… divergint per les valls y fondals en un esbrinament esplendorós de llum daurada, Galmés Flor 130.

esbrinar v. tr. ∥ 2. v. tr. Desfer en porcions molt petites; cast. deshacer. La cremor d’un forn de cals esbrinaria un manat de papers en fulls encesos talment una rosa de flames, Galmés Flor 148

esburbament m. Qualitat d’esburbat; cast. Atolondramiento.  Les oronelles s’eren desxondides en un esburbament d’alegria afanyosa, Galmés Flor 43.

escaldant adj. Que escalda. Son cor hi vessà tota l’amargor de sa pubertat en llàgrimes escaldants, S. Galmés (Catalana, ix, 188).

escallar v. tr. Treure a sorts el jugador que ha de sortir el primer per començar un joc infantil (Manacor, St. Llorenç des C.). En haver acabat un joc, quant s’escallaven per començar-ne un altre, movien una mica de trull, Galmés Flor 33.

escandalitzament m. Acte i efecte d’escandalitzar; cast. escandalizamiento. Moneries y gatzara d’escandalitzament faritzaic, Galmés Flor 9.