Mai podem saber que en diria actualment Mn. Galmés de les festes patronals que abans eren “majors” i “donaven escapada a l’espandiment del cor pagès”.
De les paraules galmesianes d’avui potser en triaria “escarxell”
Ahir 25, gestos, manifestacions i silencis pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contyra les Dones. Els gestos són necessaris però del tot insuficients; portam la violència patriarcal ben aferrada. L’atzar ha volgut que una de les paraules galmesianes “escarabutar” vagi lligada a la por de les fadrines derivada del pensart que (per acció del mascle) volien pedregar el fogueró.
escanyador, -ora ∥ 1. adj. Que escanya; cast. ahogador. Experimentà un nuu escanyador a la gargamella, Galmés Flor 109.
escapada f. Acte i efecte d’escapar; cast. escapada, escape. Les festes majors són… vàlvules qui donen escapada a l’espandiment del cor pagès, Galmés Flor 78.
escaravitejar v. intr. Fer escaravits. Ballava… ab vincladissa dolsa y voltes senyorívoles de baldufa qui no esquerevitetja, Galmés Flor 84.
escarbotar o escarabotar (i escarabutar).4. v. tr. Desbaratar, desordenar; llevar a una cosa la unió de parts que li dóna consistència i bon endreç (Mall., Vic); cast. desbaratar, Les fadrines giscaren esvalotadament y a punt de fugir, pensant que volien escarabutar el fogueró ab una pedregada,Galmés Flor 62
escarlatinós, -osa adj. Que té un punt d’escarlata; cast. escarlatinoso. Negrures niguloses que suraven sobre el fons escartatinós del llevant, Galmés Flor 109
escarnidor, -ora m. i f. Que escarneix; cast. escarnecedor.. Els anuncis semblaven epitafis escarnidors, Galmés Flor 109.
escarnir v. tr. ∥4. v. tr. Imitar; fer molt consemblant (la veu, el gest, l’acció, un treball, etc.); cast. remedar, imitar. . No ploris, petitó! digué En Caparrut, escarnint el to de les mares qui distreuen els infantons, Galmés Flor 39
escarrinxada f. Esgarrinxada (Mall., Men.); cast. arañazo, rasguño.
intens.: escarrinxadeta, escarrinxadassa, escarrinxadota, escarrinxadona (cf. Galmés Flor 127), escarrinxadeua.
escarrufament m. Esgarrifança (Mall., Men.); cast. escalofrío, espeluzno. Els escarrufaments de fred los fan acostarse, l’amor los uneix,Galmés Flor 28.
escarxell m3. m. Dona bruta i mal endreçada (Mall.); cast. pingajo. En això de dides, un escarxell torna una dama,S. Galmés (Jocs Fl. 1923, pàg. 106).