Circula, per la xarxa, una informació referida als socialistes serverins. Si no ho he entès malament es queixen i fan proposta per tal que l’oficina d’atenció al ciutadà (OAC) de la zona de Cala Millor no tanquí aquestes festes (del 23 de desembre al 8 de gener).

Assenyalen que, atès que més de la meitat de la població del municipi viu a les zones costaneres, aquest tancament obligarà els ciutadans a fer desplaçaments fins a l’Ajuntament, amb tot el que això comporta, de banda la falta d’atenció.

Més enllà del fet concret, la qüestió rau en que hi ha una decisió del govern que és contestada de forma pública per l’oposició.

El contrapès de l’oposició en relació al poder del govern és un dels eixos bàsics de tota acció democràtica. (De la mateixa manera que, a les empreses, i en l’àmbit laboral, correspon als sindicats l’exercici de tal contrapès).

La balança entre poder i oposició, la contraposició de mirades, la lluita dialèctica i el consens és part del joc teòric. A la practica, i sobre tot, d’ençà de l’aparició de les xarxes mòbils i de les informacions, contrainformacions i mentides, subtils, amagades o descarades, tot apareix embolicat i amb poques possibilitats de treure’n el net de res. I tot malgrat les banderes de transparència que onegen a totes les finestres discursives.

Amb tot i amb això, el posicionament dels socialistes serverins, es podria suposar una mena de far inspirador. Sobre tot si s’estableixen comparacions amb l´oposició del nostres regidors.

Cert és que cada comunitat és diferent i disposa de les seves singularitats.

Vist amb la perspectiva del temps, potser s’ha de considerar, si més no, un flac favor a la democràcia el costum de matar -en sentit figurat- o fer desaparèixer tota oposició que hi ha hagut al llarg dels anys en el nostre municipi.

El sol surt per a tothom però, si més no de forma aparent, no tothom fa la feina que els joc democràtic els ha assignat.

Diuen que les coses es valoren quan es perden.

(Imatge dels socialistes serverins a la xarxa)