Amb l’entrega d’avui s’acaben les paraules començades amb e i s’ençeta la lletra f
M’agradarà avui destacar-se tres aspectes. Un fa referència a les paraules que es mostren en sintit figurat (el DCVB ho mostra amb “fig”) com és el cas de “Glopades saturades d’estractes de passió”.
L’altra fa referència a la necessitat de conèixer el context, sinó ¿com es podria entendre “La diafanitat apropava les distàncies ab fal·làcia de miratge”?
I una tercera idea fa referència als “noms de lloc” que utilitza Salvador Galmés. “Sa Faç” apareix a Google referenciat a Salvador Galmés, en canvi no apareix en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, com tampoc no hi apareix “Albranca” com a nom del torrent de ses Planes. ¿Son noms perduts en el temps o fruit de la seva creació?
exhibició f. Acte i efecte d’exhibir o exhibir-se; cast. exhibición. Satisfets els seus afanys d’exhibició, Galmés Flor 72
expansibilitat f. Qualitat d’expansible; cast. expansibilidad. Ses diminutes proporcions aumentades per l’expansibilitat de la passió, Galmés Flor 27.
expansiu, -iva adj.: cast. expansivo. ∥ 1. adj.: Que tendeix a expandir o dilatar; que produeix expansió. La pressió expansiva de l’alegria pagesa, Galmés Flor 77.
expedir v. tr. 6. v. tr. Enviar; posar en camí mercaderies, gèneres, en direcció a un determinat destí; cast. expedir.. El jove expedí el pas per atansar-s’hi, S. Galmés (Catalana, ix, 190).
extracte m. Efecte o producte d’extreure la part més substanciosa o important d’una cosa; cast. extracto.c) m. fig. Glopades saturades d’estractes de passió, Galmés Flor 94.
extrem (ant. estrem i strem):cast. extremo. I. adj. (f. -ema). ∥ 1. adj. Que, en una direcció o successió determinada, es troba en el darrer lloc, a l’últim de tot Enfilant la capamuntada extrema del carrer, Galmés Flor 30.
faç (ant escrit també fas). f. ∥ 5. topon. a) Sa Faç: muntanya situada en el pla de Mallorca i que en la seva figura imita una testa humana (cf. Galmés Flor de cart, 74).—
faisó o faiçó f. 4. f. Manera; cast. modo, guisa. «Tots són de la mateixa faisó» (Empordà). Gent de mala faisó: gent de mala condició. Parlava d’una faysó sempre elevada, Galmés Flor 62
fal·làcia f. Qualitat de fal·laç; disposició a enganyar; paraules o altra cosa disposada per a enganyar; cast. falacia. La diafanitat apropava les distàncies ab fal·làcia de miratge, Galmés Flor 130.
fallar v. ∥2. intr. Deixar d’assistir o de complir; obrar contra una cosa (obligació, llei, costum, etc.); cast. faltar. May va fallar ni un punt a ses nostres constitucions, Galmés Flor. 169.
falt, falta adj. Mancat; que no té (tal o tal cosa); cast. falto. . Revelant el seu caràcter falt d’expressió, Galmés Flor 171.