Salvador Galmés en el DCVB/41

Amb l’entrega d’avui s’acaben les paraules començades amb e i s’ençeta la lletra f

M’agradarà avui destacar-se tres aspectes. Un fa referència a les paraules que es mostren en sintit figurat (el DCVB ho mostra amb “fig”) com és el cas de “Glopades saturades d’estractes de passió”.

L’altra fa referència a la necessitat de conèixer el context, sinó ¿com es podria entendre “La diafanitat apropava les distàncies ab fal·làcia de miratge”?

I una tercera idea fa referència als “noms de lloc” que utilitza Salvador Galmés. “Sa Faç” apareix a Google referenciat a Salvador Galmés, en canvi no apareix en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, com tampoc no hi apareix “Albranca” com a nom del torrent de ses Planes. ¿Son noms perduts en el temps o fruit de la seva creació?

exhibició f. Acte i efecte d’exhibir o exhibir-se; cast. exhibición. Satisfets els seus afanys d’exhibicióGalmés Flor 72

expansibilitat f. Qualitat d’expansible; cast. expansibilidad. Ses diminutes proporcions aumentades per l’expansibilitat de la passió, Galmés Flor 27.

expansiu, -iva adj.: cast. expansivo. ∥ 1. adj.: Que tendeix a expandir o dilatar; que produeix expansió. La pressió expansiva de l’alegria pagesaGalmés Flor 77.

expedir v. tr. 6. v. tr. Enviar; posar en camí mercaderies, gèneres, en direcció a un determinat destí; cast. expedir.El jove expedí el pas per atansar-s’hiS. Galmés (Catalana, ix, 190).

extracte m. Efecte o producte d’extreure la part més substanciosa o important d’una cosa; cast. extracto.c) m. fig. Glopades saturades d’estractes de passió, Galmés Flor 94.

extrem (ant. estrem strem):cast. extremo.  I. adj. (f. -ema). ∥ 1. adj. Que, en una direcció o successió determinada, es troba en el darrer lloc, a l’últim de tot Enfilant la capamuntada extrema del carrerGalmés Flor 30.

faç (ant escrit també fas). f. ∥ 5. topon. a) Sa Faç: muntanya situada en el pla de Mallorca i que en la seva figura imita una testa humana (cf. Galmés Flor de cart, 74).—

faisó o faiçó f. 4. f. Manera; cast. modo, guisa. «Tots són de la mateixa faisó» (Empordà). Gent de mala faisó: gent de mala condició. Parlava d’una faysó sempre elevadaGalmés Flor 62

fal·làcia f. Qualitat de fal·laç; disposició a enganyar; paraules o altra cosa disposada per a enganyar; cast. falacia. La diafanitat apropava les distàncies ab fal·làcia de miratgeGalmés Flor 130.

fallar v. 2. intr. Deixar d’assistir o de complir; obrar contra una cosa (obligació, llei, costum, etc.); cast. faltar. May va fallar ni un punt a ses nostres constitucionsGalmés Flor. 169.

falt, falta adj. Mancat; que no té (tal o tal cosa); cast. falto. Revelant el seu caràcter falt d’expressióGalmés Flor 171.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.