Treballar aquestes referències que mostra el DCVB referides a Salvador Galmés en cada cas i de banda el vocabulari o aspecte conceptual, aporta també elements de reflexió.
Per exemple aquesta tendència local a feminitzar els noms, els mals noms; aixó de garrover, garrovera, de setrill, satrina, de castell, castella…cosa que, per cert no `passa en altres indrets.
Una altra aportació d’avui és un mot perdut el “ferramental”, segons Galmés “fermental”, mot que vdevia conèixer perquè havia treballar a la fusteria del seu padrastre.
Uns altres mots en desús és el de “festejada” i “festejar”.
I també una constant en són les expressions poètiques com la que es mostra a “fervor”
feminitzar (feminisar). v. tr. Fer femení; cast. Feminizar a) v. tr. Convertir en femení o usar com a femení un mot originàriament masculí o neutre. Per aquexes qualitats li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom, Galmés Flor 11.
fèmur m., neol. anat. Os llarg i robust que va de dalt a baix de la cuixa; cast. fémur. Li xuclaven la sanc d’una esclatadura en el fèmur, Galmés Flor 27.
ferramental m. ∥ 1. m. Conjunt de les ferramentes d’un menestral (Cast., Eiv.). ∥ 2. m. Armari o perxa on un menestral i principalment un ferrer o un fuster, té les eines que maneja en el seu ofici (Bal.);cast. herramental. Var. form.: fermental (Galmés Flor 116);
ferreguí m. Bocí petit de ferro; cast. hierrecillo. Especialment: a) pl. Instrument de música consistent en una barreta de ferro doblegada en forma triangular, i a la qual, suspesa amb una cordellina, li peguen amb una altra barreta recta de ferro, fent-li donar un so molt vibrant amb què es sol acompanyar el de la guiterra (Mall.); cast. triángulo. Sa veu vibrava amb uns ferreguins, S. Galmés (Catalana, ix, 190).
fervor m. o f. ∥ 1. m. o f. Ardor; calor intensa (en sentit material); cast. hervor. L’oratjol polsava ab ràpides modulacions de fervor les innúmeres llengues del pollar y l’olmeda, Galmés Flor 36
festejada f. Espai de temps en què es festeja sense interrupció (Mall., Men.). Els dos joves seguien la festejada, Galmés Flor 28.
festejar v. ∥ tr. Celebrar amb festes un esdeveniment; cast. festejar. Festetjant l’entrada de les novícies, Galmés Flor 68
fet, feta adj. i part. pass. de fer en totes les seves accepcions. Especialment: a) adj. Format, que ha assolit el seu desenvolupament natural complet o el té molt avançat. Aquell cos, de dona feta, s’empetitia, Galmés Flor 25.
fi (ant. fin), fina adj.: cast. fino.2. adj.: Agut, que percep (amb els sentits o amb l’enteniment) les coses més subtils. «Esser fi d’orella, de vista,» etc. «Tenir la vista fina, l’orella fina». Bellugà un llampec de malícia fina, Galmés Flor 75.
figueraler, -era m. i f. Qui treballa en el figueral, i especialment a collir figues o assecar-les; cast. higueralero. . En mitx de la bulla de les figueraleres, Galmés Flor 47.