Salvador Galmés en el DCVB/43

Treballar aquestes referències que mostra el DCVB referides a Salvador Galmés en cada cas i de banda el vocabulari o aspecte conceptual, aporta també elements de reflexió.

Per exemple aquesta tendència local a feminitzar els noms, els mals noms; aixó de garrover, garrovera, de setrill, satrina, de castell, castella…cosa que, per cert no `passa en altres indrets.

Una altra aportació d’avui és un mot perdut el “ferramental”, segons Galmés “fermental”, mot que vdevia conèixer perquè havia treballar a la fusteria del seu padrastre.
Uns altres mots en desús és el de “festejada” i “festejar”.

I també una constant en són les expressions poètiques com la que es mostra a “fervor”

feminitzar (feminisar). v. tr. Fer femení; cast. Feminizar a) v. tr. Convertir en femení o usar com a femení un mot originàriament masculí o neutre. Per aquexes qualitats li deyen també sa Trebolina, feminisant el nomGalmés Flor 11.

fèmur m., neol. anat. Os llarg i robust que va de dalt a baix de la cuixa; cast. fémur. Li xuclaven la sanc d’una esclatadura en el fèmurGalmés Flor 27.

ferramental m. ∥ 1. m. Conjunt de les ferramentes d’un menestral (Cast., Eiv.). ∥ 2. m. Armari o perxa on un menestral i principalment un ferrer o un fuster, té les eines que maneja en el seu ofici (Bal.);cast. herramental.  Var. form.: fermental (Galmés Flor 116);

ferreguí m. Bocí petit de ferro; cast. hierrecillo. Especialment: a) pl. Instrument de música consistent en una barreta de ferro doblegada en forma triangular, i a la qual, suspesa amb una cordellina, li peguen amb una altra barreta recta de ferro, fent-li donar un so molt vibrant amb què es sol acompanyar el de la guiterra (Mall.); cast. triángulo. Sa veu vibrava amb uns ferreguins, S. Galmés (Catalana, ix, 190).

fervor m. o f. ∥ 1. m. o f. Ardor; calor intensa (en sentit material); cast. hervor. L’oratjol polsava ab ràpides modulacions de fervor les innúmeres llengues del pollar y l’olmedaGalmés Flor 36

festejada f. Espai de temps en què es festeja sense interrupció (Mall., Men.). Els dos joves seguien la festejadaGalmés Flor 28.

festejar v.  tr. Celebrar amb festes un esdeveniment; cast. festejar. Festetjant l’entrada de les novícies, Galmés Flor 68

fet, feta adj. i part. pass. de fer en totes les seves accepcions. Especialment: a) adj. Format, que ha assolit el seu desenvolupament natural complet o el té molt avançat. Aquell cos, de dona feta, s’empetitiaGalmés Flor 25.

fi (ant. fin), fina adj.: cast. fino.2. adj.: Agut, que percep (amb els sentits o amb l’enteniment) les coses més subtils. «Esser fi d’orella, de vista,» etc. «Tenir la vista fina, l’orella fina»Bellugà un llampec de malícia finaGalmés Flor 75.

figueraler, -era m. i f. Qui treballa en el figueral, i especialment a collir figues o assecar-les; cast. higueralero. En mitx de la bulla de les figueraleresGalmés Flor 47.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.