La mirada d’aquesta entrega s’orienta vers les grafies galmesianes que avui es considerarien incorrectes “aygua”, “esfors”, “desmayada”…S’ha de considerar que bona part dels escrits de Salvadore Galmés són anteriors a la publicació de les Normes ortogràfiques (1913).
Això de banda hi surten mots en desús: “figuerol”, “foganya”, “fogor”,,,
I també la curiositat de “florejar”. El castellà “piropo” ha substituit totalment les nostre floretes.
figuerol m 2. m. Bòfega o nafra produïda a la pell pel contacte irritant de la llet de figa (Empordà, Mall.); cast. ampolla. Les figueraleres assegudes a terra…, una se quexava de figuerols, Galmés Flor 95
filet m. ∥14. m. Raig de líquid molt prim; cast. hilillo Corrien filets d’aygua, Galmés Flor 136
fitorar v. tr. 3. v. tr. Fixar, clavar (la vista); cast. fijar. Frissava… per poder-hi veure clar, per poder fitorar la vista sens esfors, Galmés Flor 54
flamejar v. intr. ∥2. v. intr. fig. Esser molt encès, molt viu (de temperatura, de color, etc.); cast. llamear. L’ayre flametjava, Galmés Flor 19.
flema o fleuma (i ant. flegma). f.: cast. flema 2. f.: Temperament calmós, apàtic; calma excessiva.. Se distingien per llur flema y seriositat, Galmés Flor de cart, 33.
florejar v.: cast. florear.3. tr. Dirigir flors (frases elogioses) a les dones. S’entretenia floretjant les atlotes, Galmés Flor 133
florescència f. Acte de florir; conjunt de flors en obrir-se o aparèixer; cast. florescencia. Lluïa com una florescència llumínica, Galmés Flor 101.
flotant adj. Que flota; cast. flotante. Com dues pilastres flotants dins la mar, Galmés Flor 46.
fluix, fluixa adj.3. adj. Dèbil; mancat de força, de vigor; cast. flojo.Veu fluixa: veu poc intensa, que se sent poc. Sa veu fluxa, desmayada, se fonia, Galmés Flor 73
fogaina o foganya f. ∥ 1. f. Cavitat descoberta per dalt i amb forat lateral ran de terra, practicada en un prisma d’obra, per a fer-hi foc de llenya i bullir caldera o perola, escalfar-s’hi, coure peces de terrisseria, etc. (pir-or., or., occ., bal.); cast. fogata, fogón.. Hi havia la foganya sota una gran campana ab pinte, Galmés Flor 152.
fogatèria f. Focatèria (mall.). A la llar hi havia una bona fogatèria, Galmés Flor 154.
fogor f. Ardor. Aquell gargal malehit… amaynaria prest. Com venien ja no duya tanta fogor, S. Galmés (Jocs Fl. 1908, p. 98).