L’entrega d’avui segueix el que es podria anomenar la tònica general. D’una banda l’aportació de mots en desús (gremolejar, grenyal, groller, grumalló, guanyança,,,)
I també aquesta vitalitat poètica revestida d’una diguem-ne humanitat ben excepcional en els clergues de la seva època: (Esperava l’amor amb l’ardència del cos grenyal, sentiments gresolats pel dolor, aquella celistia dolça de llet i claror de solada de grumallons de llum…)
De banda, voldria enfocar, avui, la personalització de les paraules. Segurament derivat de l’ús de familiars i amics o potser d’altres motius, hi ha paraules que ens sonen millor, que ens cauen més simpatiques que no les altres.
De la present entrega em resulten singularment atractives “grumallò” per allò de “s’arrós va a grumallons” i “grenyal” antany molt utilitzat a nivell local en les diverses accepcions.
gremolejar v. intr. Fer grémola; gemegar o demanar amb massa insistència (mall., men.); cast. dar murga. Després de gremoletjar se’n tornaven, Galmés Flor 8.
grenyal adj.4. adj. fig. Primerenc, encara no arribat a plenitud; cast. primerizo. Esperava l’amor ab l’ardència del cos grenyal, S. Galmés (Catalana, ix, 6).
gresolar v. tr. Purificar en el gresol; cast. acrisolar. Sentiments gresolats pel dolor, Galmés Flor 113.
grollerament adv. De manera grollera; cast. groseramente. La fesomia s’enriolà grollerament, Galmés Flor 58.
grolleria f. Qualitat de groller; acció o dita grollera; cast. grosería. Enhorabones en brut d’una grolleria entusiasta, Galmés
grumalló m. Grumoll (mall., men.). Es sabó hi fa grumayons y no fa neta sa roba, Ignor. 4. Aquella celístia dolsa de llet y claror de solada de grumallons de llum, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 168).
guanyança f. Guany. Ab ses gonyanses que havia estoviades va comprar es patró, Galmés Flor 165.
gu-gu Expressió afectuosa amb què les mares i mainaderes acaronen els infantons, i que és una onomatopeia dels primers balbuceigs d’aquests (Mall., Men.). Afegint: Gu-gu, petit!, Galmés Flor 40.
habilidós, -osa adj. Fet amb habilitat; cast. habilidoso. Una habilidosa estirada el retengué en el mateix siti, Galmés Flor 21..
habitud f. ∥ 1. f. Costum, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte; cast. habitud, costumbre. Es Bisco se mostrava més xalest que d’habitut, Galmés Flor 34.