Segons com es miri ens deixam portar per la vida com si fóssim surets sobre les ones de la mar.

Hi ha tantes coses que fugen del nostre abast directe que hem assumit com a pròpies tota una sèrie de creences, interessades i no ges asèptiques, que ens aboquen a posicionaments ben generalitzats que van des del “tanmateix…” (no hi ha res a fer), fins al “tots són iguals…” (referit a les persones que es dediques a la política), passant pel “ja veurem…” (quer implica desconfiança vers les persones que pensen de manera diferent a la pròpia).

Ens hem anat situant en el desconeixement i la desconfiança i alhora fermats en el compliment d’assenyalades obligacions “legals” o acostumades.

Hem sabem res de l’evolució del preu de la llum o de la benzina?. Diuen que el mercat ho regula tot, però qui mou els fils del mercat? Per què hi ha indicadors, com és ara el preu dels ous, que ajuden a entendre l’evolució del mercat i de la borsa?…

He de confessar el meu desconeixement i el rebuig que se’n deriva de les dades macroeconòmiques.

I quan algú les explica de forma entenedora (per exemple les explicacions de E-Konomia o altres intervencions del professor Xavier Sala-i- Martin), m’agrada escoltar-ho però després em queda el plaer de l’escolta seguit del buit conceptual i el dubte de si la mateixa explicació feta per un altre savi hauria portat a les mateixes conclusions.

També em passa amb altres aspectes del coneixement: ecologia, biologia, filosofia…

Es la sensació que moltes coses ens fugen de les mans o, dit d’altra manera, una de les meravelles del viure es aprendre que, malgrat intents i esforços, mai arribarem a dominar la comprensió de tot el que ens volta a cada moment.

Haurem de confiar, idò, en el coneixements d’altres persones.

Cada dia el sol surt per a tothom, però també hi ha dies grisos, on els núvols del dubte enterboleixen la mirada