M’enfado amb mi mateix. Em dic, per què ho fas si no serveix de res?. Son dues feines, enfadar-se i després haver d’esfumar l’enfadament!
Encara que, a vegades, es bo indignar-se. Implica certa sensibilitat i, sobre tot, adonar-se’n de les tendències de present, i potser de futur. No, no gira bé. Pagesos i intel·lectuals s’avenen al preveure una mena de reserva on s’arraconi l’ésser dels mallorquins, llengua inclosa.
Decebedor!.
I tot malgrat els exercicis, cursos i tallers d’acceptació de la diferència. D’entendre i acceptar, -òbviament sense compartir-, determinats relats vitals que em semblen erronis. I em semblen erronis perquè no atenen la lògica ni la ciència.
Malgrat tot hi ha coses que no acabo d’entendre i per això la sang em puja a la cresta. No seria gens difícil ni costos el respecte a la terra que els acull!.
Cert és que tothom té dret a tenir creences ben diferents a les meves. Faltaria més!
No em molesten gens ni mica les opcions i conductes personals si no traspassen la retxa del bé comú -per què no haurien de parlar àrab aquestes dones que passen pel carrer amb el hijad-. Un bé comú regit per lleis i normes que algú -responsables i autoritats públiques – té l’obligació de servar.
Cosa ben diferent passa quan sospites que, per desídia o conveniències privades sents conculcats els teus drets. Llavors es quan toca repassar la norma.
I efectivament, pel cas que ens ocupa, que és la desconsideració vers la llengua pròpia, una desconsideració radical i grollera que arriba a ser insultant.
I es clar et topes amb l’Estatut d’Autonomia que defineix clarament la cooficialitat –Que comparteix l’oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals, s’aplica especialment a llengües en un mateix territori- de les dues llengües, en aquest cas llengua catalana i llengua castellana
I després repasses el Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Sant Llorenç, on s’especifica clarament que “El català és la llengua pròpia de Sant Llorenç des Cardassar” i que una de les finalitats del Reglament és “Promoure l’ús del català en tots els àmbits de la vida municipal”.
Després al llegir detingudament els vint-i-un article del reglament te n’adones que no és parla directament d’aquelles empreses i entitats directament relacionades amb l’Ajuntament. I llavors encara puja més la indignació.
M’explico, Una suposada “Jardineria Hamed”, al ser privada, a menys que demani una subvenció no té perquè preocupar-se gens de la llengua que utilitza en el seu anagrama o campanyes comercials, és el seu problema i el seu negoci.
Però se suposa que les guinguetes que venen viatges marítims i estan en espai públic si que tenen alguna cosa a veure amb l’Ajuntament. Com també hi deu tenir a veure una suposada -i mal aparcada- furgoneta amb l’anagrama “Mantenimiento paseo y jardines. PLAYA SA COMA”.
Ja sabem que els vents actual no bufen a favor de la llengua, però hi ha unes sensibilitats bàsiques que, potser, s’haurien de respectar.
El sol surt per a tothom, també per a aquelles persones que volem valorar l’esment i presència pública de la nostra llengua. Per què ens hauríem de sentir estranys a ca nostra?.
Ves viu, que avui la premsa ha publicat la notícia de què hi ha una pintada en alemany que diu que Mallorca és seva i que s’haurien d’expulsar els mallorquins.
Hahaha…Fer nosa o empipar va ser la sensació que vaig trenir quan vaig demanar permís per agafar un fulletó del “Sea Paradise Mallorca”. Aquelles senyoretes degueren intuir que no era un client potencial
Guillem, anomenes el “Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Sant Llorenç” per acabar amb la frase “els vents actuals no bufen a favor de la llengua”.
Vull pensar que no ho relaciones amb ideologies politiques ja que aquesta empresa, furgoneta i l’esmentat eslògan fa molts d’anys que estan aquí a la platja de Sa Coma, es veu que els vents d’abans amb altres partits dins l’Ajuntament bufaven igual o pitjor a favor de la llengua.
Gracies pel comentari. Efectivament penses bé, la intenció no era lligar els vents que bufen amb cap ideologia política concreta, encara que tots sabem que hi ha posicionaments polítics, no locals, que es posicionen clarament contra la nostra llengua.
Les imatges de la guingueta i la furgona em serveixen d’exemple per a la constatació que l’ús social de la llengua va decreixent i que amb una mica d’intenció i enginy potser es podria endolcir aquest decreixement, d’altra banda, segurament, per molts motius imparable.
Ja fa més de deu anys que en un moment donat se’m va dir que tot allò que es feia a la costa de Sant Llorenç es feia en castellà i de fet amb, alguna excepció, s’ha vengut fent així. És curiós ja que, tot i compartir costa amb dos municipis més, aquests sí que complien en la major part de casos amb la norma establerta.