M’enfado amb mi mateix. Em dic, per què ho fas si no serveix de res?. Son dues feines, enfadar-se i després haver d’esfumar l’enfadament!

Encara que, a vegades, es bo indignar-se. Implica certa sensibilitat i, sobre tot, adonar-se’n de les tendències de present, i potser de futur. No, no gira bé. Pagesos i intel·lectuals s’avenen al preveure una mena de reserva on s’arraconi l’ésser dels mallorquins, llengua inclosa. Continua →